El poble d’Ogassa

Mas Cabàlies (1005 m)

Mas Cabàlies es troba en una petita collada dels contraforts de l’Assuca, des de l’any 1278. L’itinerari s’inicia darrera de la casa, on trobem una gran noguera. Prenem la pista ampla de baixada, en direcció NW. A uns 50 m, prenem un corriol que s’enfila per la dreta per unes feixes. El petit corriol avança ben definit tota l’estona entre rouredes i pinedes esclarissades amb boix, sajolida, farigola i espígol. A la nostra esquerra, al fons de la vall contemplem l’impacte paisatgístic de la indústria cimentera.

25 min. Can Garçó (950 m)

Abans d’arribar passem una tanca i després d’una curta baixada sortim a uns horts que amb molt de compte deixem a la dreta. En arribar a la casa, el corriolet passa a ser una pista. Pocs metres més enllà aquesta pista fa un revolt i gaudim d’una bona vista del nucli d’Ogassa. És interessant fixar-se en la disposició lineal de les cases. Continuem avançant, fins arribar a una cadena per barrar el pas als cotxes. Si mirem avall a l’esquerra trobem un petit corriol que ens mena directament a l’entrada d’Ogassa, sota nostre corre la riera Malatosca. Els arbres que tenim al damunt són làrixs, l’única conífera que a l’hivern perd les seves fulles.

31 min. Ogassa (940 m)

Si reculem per la carretera fins al rètol de benvinguda al poble, podem llegir-hi dos noms: Ogassa i Surroca. Ambdós fan referència a trets geogràfics importants: Ogassa, ve del llatí Aquaca o Aquacia, que vol dir “aigua”, degut a l’elevat cabal de les seves fonts i rieres; i Surroca, prové de Subrocha que vol dir “sota roca”, pel fet d’estar sota la serra Cavallera. Continuem l’excursió pel carrer principal, l’avinguda de les mines. A l’esquerra observem les cases comunals on van viure els miners amb l’escala exterior comuna en un arc de pedra, pròpia de les colònies industrials d’aquells temps. Les vivendes eren pobres, amb molt poc espai i en elles hi arribaven a viure 6 miners. També és interessant la font del Miner, de gran cabal i amb un curiós mosaic que ens mostra les eines pròpies d’aquests treballadors (el pic, la pala, el casc i la làmpada de carbur). És interessant entrar a l’edifici que acull la casa de la vila, l’escola del poble i l’oficina de correus per observar la maqueta de tot el municipi d’Ogassa. Aquí ens adonem de l’extensió de tot el municipi, del recorregut que feia el carbó fins arribar a l’estació de Toralles i de les nombroses cases de pagès que poblen la vall. Més endavant encara resta dempeus l’edifici de la cooperativa minera, convertit actualment en un bar.

34 min. Pla de les Vagonetes (958 m)

La font de la Nina, construïda per celebrar el premi als carrers més ben engalanats de tot Catalunya ens mostra l’estimació dels habitants per les plantes i les flors. El pla de les Vagonetes avui dia és un camp d’esports, amb aparcament, edifici municipal (on hi ha el gegant dedicat als miners fet pels nens del poble) i zona d’esbarjo, però fa un temps va ser el punt de reunió de totes les vagonetes procedents de les diferents mines que duien el carbó cap a l’estació de Toralles. Al darrere de la zona d’esbarjo trobem una de les mines més ben conservades de la conca minera d’Ogassa, la mina Dolça de 961 metres de llarg i una de les més productives. Actualment està en procés de rehabilitació i està parcialment il·luminada. La gran quantitat d’aigua ferruginosa que surt de l’interior d’aquesta mina ens fa pensar en les condicions precàries en què treballaven els primers miners.

40 min. La central hidroelèctrica

Abandonem el pla de les Vagonetes i continuant per la prolongació de l’avinguda de les mines anem observant altres instal·lacions mineres. A l’esquerra del camí trobem una curiosa edificació que va ser una central hidroelèctrica, l’energia de la qual servia per il·luminar els túnels de les mines. Les mines d’Ogassa van ser les primeres de l’estat espanyol en tenir llum elèctrica en el seu interior. En un principi, l’única llum que hi havia a les mines era la que portaven els miners amb les seves làmpades de carbur. Podem visitar les mines i el museu de la conca minera d’Ogassa-Surroca.

42 min. La fàbrica de pans 

Un centenar de metres més amunt trobem, convertida en  galliner, l’anomenada “fàbrica de pans”. Aquí les dones dels miners i els miners més grans rentaven la pols de carbó al torrent i l’aigua agafava un color negre del polsim. Llavors es passava per sedassos i es rentava amb aigua. Llavors es compactaven en forma de pans per facilitar-ne el transport. Més amunt, en un revolt a la dreta, al costat de la font Nova, surt un altre camí que ens porta al costat de la boca de la mina del  Pinter de 997 metres de llarg. A l’esquerra podem observar les restes del taller on s’arreglaven les vagonetes i la casa del  capatàs que s’encarregava de controlar els torns dels miners que treballaven a la mina i pagar els seus salaris cada setmana.

45 min. El torrent de la font Gran (995 m)

Continuem el camí que s’enfila, abandonant a mà dreta el curs de el torrent de la font Gran. La frescor del bosc de ribera, amb verns, avellaners i roures i els nombrosos salts d’aigua ens  acompanyen fins a la font Gran. Aquest lloc és un bon punt per observar tritons pirinencs, salamandres, gripaus i invertebrats  aquàtics, sobretot a la primavera.

47 min. La font Gran (1015 m)

És un bon lloc per descansar. La font és molt cabalosa. És  interessant la surgència subterrània que abasteix d’aigua el poble, protegida per una reixa. En aquest bell indret, antigament s’hi celebrava la matança del porc al mes de novembre. Abandonem la font Gran, continuem la pista que s’enfila i arribem a un nou nucli de cases. La primera que ens trobem era la casa del metge que atenia els miners amb malalties de  l’aparell respiratori, com la silicosi (conseqüència de respirar contínuament pols de carbó) o ferits en accidents de treball  (inundacions, enfonsaments, explosions de gas grisú,…).

49 min. Prat del Pinter (1040 m)

Antic veïnat miner que s’edificà quan ja s’iniciava la crisi del  carbó. Observant les cases ens adonem que algunes ja tenen petits horts. Una d’elles era l’antiga “escuela de niñas” on el  capellà feia de mestre. Al mig del veïnat hi ha l’església de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Tornem al poble d’Ogassa  prenent un camí a la dreta que surt al costat d’un senyal de circulació. Aquest camí que baixa de forma pronunciada entre plataners era l’antic camí que feien servir els miners per baixar fins al nucli d’Ogassa. Creuem la pista asfaltada perquè la  drecera continua a l’altre costat. El camí fa uns quants revolts i la davallada és molt ràpida. Arribem al pla de les Vagonetes.

1 h. Pla de les Vagonetes (958 m)

Creuem el pla en direcció SW, allunyant-nos de l’avinguda de les mines, per una pista que es desprèn del pla i s’encaixa entre  dues roques. Prosseguint per aquest camí, apareixen  sobtadament dos túnels. Ens trobem al traçat de l’antic tren miner que portava el carbó en trens de vagonetes fins a l’estació de Toralles on era carregat en vagons de mercaderies com els  que tots coneixem. Continuant pel camí, arribem a un pla i poc  després creuem un torrent. Per sobre nostre observem un  interessant arc pel qual passa el camí de l’altre túnel.

1h 35 min. Cimentera de can Balaguer (940 m) 

Sobtadament apareix davant nostre l’ampli sot que ha realitzat la indústria cimentera. Aquesta fàbrica esmicola la roca calcària i la  cou a alta temperatura obtenint el ciment. El carbó de les mines d’Ogassa s’utilitzava per fer la cocció. Baixem per la  carretera. Podem continuar pel camí des de can Balaguer a can Benet o bé baixar directament des d’on estem, creuant fins a ca  la Pastora just sota nostre. Un cop a la casa, una pista ens  mena directament a la carretera d’Ogassa i girem a la dreta fins la bifurcació.

1h 45 min. Bifurcació de mas Cabàlies (873 m)

Continuem per la pista tot seguint les indicacions.

2h 15 min. Mas Cabàlies (1005 m)

Arribada a l’Escola de Natura de Mas Cabàlies.