De Rupit a Tavertet

Can Mateu, Escola de Natura de Sau

La gran distància que proposa el recorregut fa recomanable realitzar una primera aproximació amb vehicle motoritzat o bicicleta fins a l’hostal La Riba, prop de la presa de Sau. El recorregut circular permet però, iniciar l’excursió des del mateix poble de Tavertet (accessible per carretera des de l’Esquirol), o fins i tot del poble de Rupit. Així doncs, el punt de partida restarà en funció de les possibilitats i disponibilitats amb què contem.

L’Hostal La Riba (490 m)

Seguim la carretera cap a la cinglera, deixant a la dreta la pista cimentada que es dirigeix a Sant Joan de Fàbregues i Rupit, i per la qual retornarem al punt d’inici. Al bell mig de la carretera, amb camps de pastura a dreta i esquerra, ens espera un vell roure. Al revolt següent, sota una torre elèctrica, prenem una pista ampla que, entremig d’un esclarissat alzinar, s’enfila a la dreta i deixa enrere l’asfalt.

Guanyada una mica d’altitud, deixem un parell de camins a la dreta i, poc més tard, la casa del Castell. Una darrera pista arriba per l’esquerra i presenta una cruïlla amb cartells indicadors.

10 min. L’ascens a Tavertet (500 m)

Prenem el camí de la dreta i farem l’ascensió al capdamunt de la cinglera pel conegut grau de Tavertet. Caminem uns quants metres amb poc desnivell i abandonem el camí, agafant el corriol de l’esquerra que s’enfila cap al cingle.

Després de creuar dues pistes transversals, el corriol ens condueix a una clariana rocosa que ens convida a reposar uns breus instants.

Les roques de la clariana són formades per una mena de ciment de sorra que envolta unes pedres arrodonides semblants als còdols dels rius. Són els gresos i conglomerats vermells de les Guilleries, una roca formada pels sediments aportats per un antic riu provinent del massís del Montseny fa més de 50 milions d’anys.

Continuem pel corriol de l’esquerra, que s’enfila amb rapidesa per unes costerudes giragonses a través d’un preciós alzinar. Una balconada sorprenent ens ofereix un paisatge majestuós mentre acabem de superar la franja de roques vermelles de la cinglera. Si caminem amb prou silenci, podem contemplar algunes cabres que viuen a les parets del cingle.

També veiem com els ballesters, amb les ales arquejades i la panxa blanca, fan els ràpids giravolts sobre el buit de l’espadat. De sobte, les roques canvien de color. Ara, trobem una rocagrisa anomenada calcària, que, a diferència dels conglomerats, té l’origen en els sediments marins d’un antic mar. Per aquest motiu, a partir d’ara és possible observar valuosos fòssils marins com els nummulits, bivalves i eriçons.

Trobem una sorprenent balma que ens ofereix resguard en hores de mal temps i ens recorda, amb la seva verticalitat, que encara ens resta l’últim tram costerut de l’ascens del grau.

Pugem per una zona pedregosa i, finalment, arribem a una ampla pista forestal que ressegueix el pla de la cinglera. Girem a la dreta i arribem a Tavertet.

1h 30 min. Tavertet (870 m)

Tavertet té una situació excepcional i les seves balconades esdevenen un esplèndid mirador sobre les arrodonides Guilleries. El Montseny, amb les Agudes i el Matagalls, s’alça al sud, mentre que els espadats dels cingles de Collsacabra al nord. Cal passejar pels carrers de Tavertet, que encara conserven una restaurada fesomia medieval. Recomanem la visita de l’església romànica de Sant Cristòfol, del segle XI, i no us deixeu enrere el curiós museu que dóna a conèixer diversos aspectes dels costums i la història del poble.

Passada l’església, sortim de Tavertet pel camí que mena a Rupit senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR que ja no abandonarem en la resta de l’itinerari. El camí guanya alçada progressivament tot resseguint, a una distància prudencial, l’abisme del cingle. Les calcàries esmicolades en terra ens permetran descobrir la silueta arrodonida d’algun eriçó marí o d’un cargol de mar que fa prop de 50 milions d’anys poblaven el que fou el mar del Collsacabra. Durant aquest tram, són molt poques les ombres que ens donen un cop de mà en aquest espai tant obert.

Poc abans de creuar el torrent de l’Avellanosa, un camí poc marcat a la dreta ens permet fer drecera i apropar-nos més al buit de les parets de Tavertet. Passem també el torrent de l’Abeurador, ambdós gairebé sempre secs, però que en èpoques on sovintegen les pluges, acaben amb espectaculars salts d’aigua que es desplomen cingle avall.

Resseguint els camps de conreu, deixem a la dreta l’espectacular mas de l’Avenc, que tot i restar deteriorat, llueix amb orgull els finestrals de fesomia gòtica i la solitud i serenor de la cinglera. A tocar de la imponent casa, trobem una cruïlla.

El camí de l’esquerra s’enfila fort entre camps perduts, fins a l’estimada roca Llarga; penya que sobresurt una vintena de metres sobre l’abisme i que esdevé un dels millors miradors d’arreu. Tombant però a mà dreta, el camí ens segueix oferint la lleugera planura, ara potser un xic més verda. Alguns rocs desplomats del cingle donen a l’indret l’aire màgic que hi regenta. Passem a frec d’un abeurador i finalment guanyem el coll de Rajols, on l’aire s’atura i tot canvia.

3h 15 min. Coll de Rajols (1070 m)

A mà dreta el pla Boixer i la majestuositat del cingle. Tot just davant nostre, i amagada per les tonalitats de les penyes i els arbres, podem contemplar l’ermita romànica de Sant Joan de Fàbregues. És sense cap mena de dubte, el punt més alt de tot l’itinerari, i la resta doncs, és tot baixada. Abans de continuar però, val la pena adonar-se que ens trobem just sobre la línia d’una falla geològica de gran magnitud. Si observem el relleu es fa evident l’enfonsament dels cingles que s’obren davant nostre.

Sant Joan de Fàbregues s’alça sobre el rocam que manté continuïtat amb el que ara mateix trepitgem, però uns centenars de metres més avall.

Continuem la pista que planeja fins vorejar la granja de Rajols. Sense abandonar el GR, deixem la pista principal que es dirigeix cap al mas del Perer, i per contra, seguim els senyals per un corriol embardissat i voltat d’ortigues que neix a mà dreta, travessa la granja, i s’endinsa al bosc.

Seguim el serrat que penetra dins l’ombra i la frescor absoluta d’una fageda. Un altre premi per l’esforç realitzat. Superem algunes tanques pel bestiar, algunes giragonses no esperades, i fins i tot, alguns prats oberts fins a fer amb una pista prou marcada que seguim a l’esquerra en els nostres darrers passos fins a Rupit.

4h 30 min. Rupit (810 m)

Si Tavertet és un poble de conte, Rupit és de llegenda. Val la pena endinsar-se pels seus costeruts i rocallosos carrerons, perdre la vista resseguint les cases, les balconades i les llindes, i recorre cada pam de la seva història i la seva gent.

De retorn a la riba de Sau, prenem la pista asfaltada que surt del poble direcció sud, cap a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues. Giragonses cobertes de l’exuberant vegetació de ribera i dels boscos humits de les vessants obagues, donen pas a l’espectacular vista sobre l’Agullola de Rupit (coneguda per aquí com el “mugró de Catalunya”). Pocs quilòmetres després, la pista mena a una cruïlla amb indicadors. Cap a la dreta, i en tan sols cinc minuts, podem arribar a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues, datada al segle XI. Seguim però, per la pista pavimentada que davalla a mà esquerra i que ja no abandonarem fins arribar a l’hostal La Riba.

De baixada, l’alzina és la protagonista del bosc que ens envolta. Passem dessota el cingle del Pla Boixer i deixem enrere el mas del Pendís. Alguns camins, a mà esquerra, ens deixen entreveure la gran extensió d’eucaliptus plantats per a explotació forestal. Tot i que el pendent no és pronunciat, el camí fa ziga-zagues. Corbes pronunciades que amaguen, amb l’ajuda de rocs i l’espessor del bosc, l’esdevenir del camí. A voltes, quan ens apropem a algun mas, el paisatge s’obre amb els prats de pastura, i de mica en mica, anem deixant enrere els alzinars per començar a familiaritzar-nos amb les pinedes de pi roig. Ja som doncs, ben a prop del nostre punt d’inici.

7h 45 amin. Hostal La Riba (490 m)

Arribem altre cop, a la riba del pantà de Sau, fins on hem fet l’aproximació.