Les Agudes
Resum de l'itinerari
Aquest impressionant i llarg recorregut puja pel vessant de ponent del Turó de l’Home i ens porta a les Agudes (1703 m), el segon cim més alt del massís del Montseny.
Descobrirem un dels importants valors naturals del Montseny: la diversitat d’estatges de vegetació i de paisatges que s’hi troben.
Una ascensió a les Agudes d’allò més gratificant!
Fixa't
- L’alzinar
- La font de Gallina
- El camí marçaler
- La brolla montana
- La fageda
- Els rocams del massís
- L’herba de Sant Segimon
- El matollar de ginebró
- El paisatge
- Els avets
- El poema de Mossèn Pere Ribot
- La solitud del cim
Descripció llarga
La Traüna (730 m)
Situats a la porta d’entrada de la masia de la Traüna, baixem pel camí d’accés a la casa, en direcció N. Deixem de banda els diferents accessos a les feixes i continuem avall, al costat dels tres castanyers centenaris de la Traüna.
Travessem la cadena i sortim a la pista principal. Aquesta prové de la carretera de Palautordera a coll Formic, i la prenem de pujada, a la dreta, en direcció NE. Uns metres més endavant, deixem de banda el camí a la dreta que prové de can Toni.
7 min. Camí dels Esqueis de Bovilar (750 m)
Més endavant, trobem una cruïlla de camins. Deixem de banda el camí de l’esquerra que es dirigeix cap a la Tordera, passant pels Esqueis de Bovilar; aquest camí té un cartell metàl·lic que l’indica com el camí de Sant Marçal.
Nosaltres seguim endavant, de pujada i en direcció E. La pista descriu un revolt tancat i després continua cap al SW, sinuosament i en pujada, travessant l’alzinar.
Més endavant surt per l’esquerra un altre camí, però el deixem de banda i continuem per la pista principal, pujant en direcció SE.
17 min. Pista del veïnat de França (815 m)
Del nostre camí es desprèn, a la dreta, la pista del veïnat de França, que porta a can Coloreda, la serra de Navall i el poble del Montseny. L’ignorem i continuem a l’esquerra, pujant en direcció NW, travessant zones molt ben conservades de l’alzinar.
Uns metres més endavant, a la dreta, puja un camí, en mal estat, però nosaltres seguim per la pista més fressada que planeja a l’esquerra. De sobte, el camí pren un fort pendent i a les zones més ombrívoles del bosc s’observa ja algun faig. Més endavant, un revolt ens fa girar cap al S.
28 min. Feixes de can Satanàs (895 m)
Arribem a un replà d’on surten quatre camins. Deixem el de la dreta i el de l’esquerra i continuem de front, en direcció SE. El camí puja suaument i a la dreta s’observen les feixes de la masia en runes de can Satanàs. Més endavant, una llaçada del camí ens fa prendre la direcció N en forta pujada i uns metres més endavant s’incorpora una pista per la dreta.
Tot seguit de la nostra via es desprèn una pista a l’esquerra que baixa, però continuem el nostre camí en direcció N i amb trams de forta pujada. Més endavant s’incorpora, per la dreta, un altre camí, que prové de la serra de Navall.
46 min. Font de Gallina (1000 m)
Arribem a la font de Gallina, arranjada fa uns anys, d’on brolla contínuament una aigua molt fresca. Aquesta font origina el sot de Gallina, un torrent tributari de la Tordera.
Durant el recorregut hem guanyat força alçada i això ens permet gaudir del paisatge. Entre els arbres veurem, de ponent a nord, el pla de la Calma i el puig Drau (1344 m), el llom de la serra de Navall i can Cervera a l’extrem, la vall de la Tordera i la vall de la Castanya.
El nostre itinerari continua pujant, en direcció Nord. Uns metres més endavant trobem una cruïlla. Abandonem el camí que ens duria a l’alberg del Puig i Sant Marçal, i prenem el camí de la dreta, en direcció Sud. Aquest és l’anomenat camí Marçaler, que, procedent de Palautordera i Fontmartina, flanqueja per ponent el massís del Turó de l’Home – les Agudes fins a Sant Marçal. El camí continua en pujada. Passats uns minuts trobem una altra cruïlla, on abandonem el camí Marçaler, que es troba molt embardissat, i continuem a l’esquerra, en direcció SE, pel camí més fressat i en suau pujada.
1 h 2 min. Pla de Formentar (1090 m)
Hem deixat enrere els alzinars i ens trobem en un revolt del camí que ens fa anar en direcció N. El paisatge que s’observa és impressionant, dels propers Pla de la Calma i Matagalls a les serres litorals, a la llunyania. La vegetació que domina ara és la brolla montana, formada per bruc boal, bruc d’escombres, estepa borrera, ginestell, falguera aquilina, esbarzer i bruguerola. Passats uns minuts, una llaçada ens fa prendre direcció S. Més endavant trobem, a l’esquerra del camí, un faig immens que sobresurt de la brolla.
La pista gira cap al N i pren pendent suau que va augmentant a poc a poc.
Entrem a la fageda, tot i que de seguida, després d’un revolt, tornem a sortir ne.
1 h 35 min. Roca del Moix (1310 m)
El camí fa un revolt a l’anomenada roca del Moix, que trobem a la nostra esquerra. Si ens acostem a la dreta del camí i mirem cap al fons del vessant, podem veure el nostre punt de sortida, la Traüna. El paisatge torna a sorprendre per la seva immensitat. Just en aquest punt, s’incorpora per la dreta un corriol que prové del corral d’en Deumal.
Continuem el nostre camí en direcció N, fins que de seguida prenem un petit corriol que surt a la dreta. Aquest corriol, més o menys embardissat, fitat i marcat amb taques blaves i vermelles, puja entre blocs de pedra, en direcció NE, i, després de travessar unes falgueres, s’endinsa a la fageda.
1 h 50 min. La Gronxadora (1350 m)
Ens trobem de ple a la fageda i el pendent del camí és més suau. El corriol pren direcció W en travessar la Gronxadora, llarga aresta del massís del Turó de l’Home.
A l’esquerra del camí podem trobar, amb molta atenció, un pou de glaç. Aquestes curioses construccions, molt importants durant el segle XVIII, consistien en pous d’uns 5 metres de diàmetre i fins a 10 metres de fondària fets a la muntanya. La neu caiguda era acumulada, premsada i coberta per branques d’arbusts per poder ser conservada fins a la primavera i l’estiu, moment en què era transportada de matinada, amb mules o cavalls, cap als pobles de la plana i fins a Barcelona. Aquest gel era molt útil en els hospitals i mercats.
Les clarianes del bosc ofereixen noves panoràmiques sobre la vall de Sant Marçal, les Guilleries i, al fons, els Pirineus.
En aquest punt comencem a travessar el vessant del turó del Catiu d’Or – les Agudes. En molts moments, el camí avança enfilant-se per les roques dels cingles d’aquest vessant.
2 h 5 min. Sot Mal (1400 m)
Travessem diverses torrenteres que formen la capçalera del sot Mal, important barranc que circula pel vessant de ponent del bloc del Turó de l’Home – les Agudes. Enlairades a l’inici de la canal s’observa el conjunt d’esqueis que formen les anomena- des Roques de Glaç, just per sota de la carena.
En travessar el sot, guanyem ràpidament alçada mitjançant les curtes llaçades de l’estret corriol. Ens ajuden a seguir el camí les taques blaves i vermelles amb què està marcat. Just a la primera llaçada, a l’esquerra del camí, observem un altre pou de glaç molt ben conservat. A partir d’aquest punt i al llarg del camí, trobem nombrosos pous de glaç, més o menys ben conservats.
El camí comença a enfilar-se de dret cap al coll de les Agudes, seguint aproximadament la direcció E, i entre els arbres veiem per primer cop la nostra fita: el cim de les Agudes.
2 h 45 min. Coll de les Agudes (1648 m)
Arribem al coll de les Agudes, en travessar uns terrenys herbats i sense cap camí marcat. Seguim sempre la direcció cap al coll. Un petit avet pot fer de fita per a la tornada.
Continuem el camí de dret cap a les Agudes, enfilant-nos per les roques en direcció al cim.
2 h 50 min. Les Agudes (1703 m)
Finalment arribem al cim de les Agudes, situat a l’extrem de la llarga carena que enllaça un seguit de cims de S a N: Turó Gros, puig Sesolles, Turó de l’Home, Turó del Catiu d’Or, puig Sacarbassa i finalment les Agudes.
El paisatge que s’observa és impressionant. Cap al nord, veiem els Pirineus, la plana de Vic i les Guilleries. A l’est, Arbúcies, el Turó de Grenys i el castell de Montsoriu. Al Sud, el Montnegre, la vall de Santa Fe, el Turó de l’Home i, a l’obac del Turó, l’Aveteda (coneguda clapa d’avets). A l’oest, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el cingles del Bertí, la Calma, el Matagalls i Sant Marçal.
En el mateix cim afloren els rocams amb crestes i canals que li donen l’aspecte agrest i dur que reflecteix el seu nom. També hi trobem una placa amb un poema de Mossèn Pere Ribot.
4 h 50 min. La Traüna (730 m)
De tornada, fem el mateix camí a la inversa, en unes dues hores.
Segueix-nos!
No et perdis les nostres ofertes!
Segueix-nos també a les xarxes socials
Som Fundesplai
Som Fundesplai, una entitat sense ànim de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.
L'entorn natural de les cases de colònies és ideal per desenvolupar la nostra tasca.