El bosc de Can Massaguer
Coneix la història, la flora i la fauna d'aquest racó del Montseny
Resum de l'itinerari
Aquest itinerari pretén fer una visita a l’actual casa de colònies de Can Massaguer sense deixar de banda la seva història, que sens dubte condiciona l’estructura actual de la casa i dels seus entorns.
Un passeig agradable i planer que ens portarà per diferents punts del terreny de la casa, i ens acostarà als boscos més propers.
Dins la casa encara trobem vestigis de principis del segle XIX que ens recorden els costums del mas i de l’època.
Els entorns de la casa constituïts per feixes amb diferents usos on podíem trobar oliveres, blat i vinyes, i un petit hort, actualment estan parcialment cobertes de bosc i acullen el terreny d’acampada Els Oms.
Fixa't
- L’aguait d’ocells
- Petjades i furgades de senglars
- Caus de serps i ratolins als marges dels camins
- La silueta del castell de Montsoriu
- Color ataronjat del sòl (esquistos)
- Les pedres de quars
- El perfum de les plantes aromàtiques
- Els troncs dels suros cremats
- Vistes del Montseny
- El bosc mixt de roures, alzines i castanyers
- Les reinetes camuflades a la bassa
- El lledoner monumental de can Massaguer
Descripció llarga
Can Massaguer (260 m)
Can Massaguer és una antiga masia on encara hi podem veure el terreny distribuït en feixes i envoltat per boscos on predomina l’alzina surera. Pugem per les primeres escales de ciment que trobem al sortir per la porta principal. Arribem a la feixa on hi ha la piscina. Pugem encara dos trams d’escales. Resseguim l’última feixa cap a l’esquerra fins a trobar-nos un camí cimentat. Agafem aquest cap a la dreta fins que trobem unes escales de fusta a mà esquerra, que ens porten fins a la zona d’acampada.
3 min. Zona d’acampada (265 m)
El terreny d’acampada Els Oms s’estén en quatre feixes, on hi ha un equipament per passar uns dies còmodament. Continuem pujant i arribem a la zona d’acampada. A l’estiu, l’ombra dels oms ens permet reposar tranquil·lament. Tombem a mà dreta i prenem un corriol que entre alzines sureres, ens portarà fins a l’antiga era de Can Massaguer.
5 min. Antiga era de Can Massaguer (270 m)
El replà enrajolat ens permet imaginar als masovers de Can Massaguer batent els cereals, per tal de separar el gra de la palla.
L’edifici on es guardaven les eines, la pastura i el gra ha estat
modificat per convertir-lo en una aula de natura. En aquesta aula es realitzen tallers amb els infants, joves i famílies que visiten Can Massaguer durant l’any. A l’aula hi trobem recursos diferents que els permeten complementar la informació extreta del camp.
Voregem l’era per la dreta seguint un corriol que passa per la dreta d’una barana. De seguida ens trobem una pista que gira cap a l’esquerra. Després d’un parell de corbes, trobem a mà esquerra una petita pista que ens porta fins l’aguait d’ocells.
7 min. L’aguait d’ocells (275 m)
L’aguait d’ocells és una caseta feta de branques de bruc sec. Situada entre els arbres ens permet observar els ocells que s’acosten a menjar de les menjadores, sense por a espantar-los.
La mallerenga carbonera es deixa veure sovint fent vols acrobàtics entre els arbres, fàcil de reconèixer pel pit groc amb una corbata negra i unes galtes ben blanques. No és estrany veure com el gaig se’ns creua pel camí, anomenat també el “vigilant” del bosc pel seu estrident crit d’alerta.
La merla vestida de negre i amb un bec groc (mascle) la trobarem sovint a terra cercant qualsevol insecte per menjar.
Desfem camí fins a trobar-nos amb la pista que havíem abandonat. Seguim pujant entre suros cremats per l’incendi que l’any 1994 va afectar aquesta zona. Acompanyats d’un sotabosc molt recent, que creix de les cendres que varen quedar, anem pujant fins arribar al turó de la Paloma.
10 min. Turó de la Paloma (284 m)
En aquest punt la pista conflueix amb el camí que ens menaria al castell de Montsoriu, de fet, si mirem a la dreta topem amb l’espectacular vista del castell. Nosaltres prenem la pista davallant entre un bosc de suros esclarissat, per dur a terme l’extracció d’aquest més còmodament. La baixada es suavitza i ens trobem en una cruïlla. Deixem a mà dreta l’accés a la carretera que va al castell i a mà esquerra dos camins que ens farien retornar al terreny d’acampada de Can Massaguer. Així avancem per la pista que ens queda davant, i suaument baixa fins portar-nos a l’entrada de Can Massaguer.
15 min. Entrada de Can Massaguer (255 m)
Ara ens tornem a trobar amb la carretera de Fogueres de Montsoriu, antic camí ral de Gaserans, aquest cop l’agafem per baixar fins a coll de n’Orri. Abans de creuar la carretera, podem aturar-nos a observar l’aflorament de granit que hi ha a la nostra esquerra.
18 min. Coll de n’Orri (240 m)
La collada uneix els vessants de Montsoriu amb els de la serra de Gaserans. A l’altra costat de la carretera trobem la creu de terme que ens separa els municipis de Breda i de Sant Feliu de Buixalleu. Des d’aquí prenem una pista que puja lleugerament. A mà esquerra podem gaudir dels colors i les olors de les plantes aromàtiques. Continuem pujant per aquesta pista de sauló, material provinent de l’erosió del granit i que s’usa en el món de la construcció. Abandonem algunes entrades que apareixen a mà dreta. Poc a poc hem anat guanyant alçada i ara podem observar en direcció sud-oest el massís del Montseny amb les Agudes, i per davant d’elles el turó de Morou.
També podem veure els camps de Breda i fins i tot el Montnegre mirant a mar. Poc més amunt, trobem un punt d’on surten dos camins cap a l’esquerra. Un recula una mica tot guanyant alçada, i l’altre baixa fortament. Triem aquest últim.
25 min. Baixada dels Castanyers (263 m)
Anem baixant per aquest corriol que s’endinsa en un bosc mixt de roures, alzines i castanyers. Poc a poc el pendent és més suau.
Trobem una cruïlla i tirem pel corriol que tenim a mà esquerra. Continuem caminant per l’ombra que ens donen les capçades dels arbres i deixem a mà dreta un corriol que recula. Després de deixar-ne un altre a mà esquerra, i quan el camí fa una mica de revolt cap a la dreta, podem veure dins del bosc un grup de castanyers units per la soca mare. Ara el corriol comença a enfilar-se, i seguint sempre el camí principal arribem a la carretera que va de Breda a Arbúcies.
35 min. Carretera Breda-Arbúcies (240 m)
Abandonant la fresca que respiràvem dins del bosc, creuem la carretera per tornar fins a l’entrada de Can Massaguer i prenem la pista que porta cap a la casa. Retrobem de nou el bosc més fosc d’alzina surera. Deixem a mà esquerra un corriol que puja cap al terreny d’acampada, i una mica més endavant, a mà dreta i amagades per un gran suro, trobem unes escales fetes amb troncs que baixen. Ens portaran fins a la petita pineda de Can Massaguer.
40 min. La pineda (255 m)
Ens trobem en una petita plaça natural de pins pinyers. És una bona ombra per jeure i gaudir dels cants dels ocells que hi ha més a la vora.
El pi és una espècie de creixement ràpid que ha estat molt utilitzada per les persones. I si trobéssim un grapat de pinyons?
Ens dirigim cap al final de la feixa on trobarem unes escales que baixen. Ens trobem ara a la feixa gran. Una feixa allargada i de poca pendent. Pugem una mica fins que a mà dreta trobem una altra feixa. En aquesta última feixa veiem unes canyes darrera d’una barana feta de fusta. Aquestes canyes formen part de la depuradora de Can Massaguer.
43 min. La depuradora (250 m)
Can Massaguer neteja les aigües residuals amb una depuradora biològica. La bassa plena de canyes, n’és la darrera fase del procés de depuració. Després d’haver alliberat l’aigua de les restes sòlides, es fa passar les aigües per un llit de graves on hi ha les canyes. Aquestes són plantes nitròfiles que absorbiran els nitrats i fosfats que transporten les aigües residuals. D’aquesta manera obtenim una aigua molt més neta que ja pot sortir de la casa sense suposar un problema de contaminació, però que encara no pot ser emprada altra vegada per a l’ús domèstic.
Continuem per aquesta feixa, fins que ens trobem amb un camí que gira fortament a mà dreta i que ens porta a la feixa de sota.
45 min. La bassa (240 m)
En aquesta bassa hi podem trobar infinitat d’animals durant tot l’any. La reineta acompanya, amb els seus cants, els vespres des de març fins ben entrat el juny. Aquesta granota de petites dimensions té un color verd poma que li permet camuflar-se entre les bogues quan aquestes són verdes. Però només cal una mica de paciència i observar entre les fulles per, adonar-nos de sobte, que n’hi ha moltes. Ens ajudarà trobar-les saber que tenen una ratlla negra que va des de l’ull cap enrere. La bassa és refugi dels ous i larves de molts insectes.
Així cap a l’abril podrem veure, entre d’altres, larves de libèl·lula que deixen molt palesa la definició de larva doncs no mantenen cap semblança amb els seus adults. No és difícil trobar també escarabats d’aigua, larves de mosquit, cap grossos i nedadors d’espatlles.
Reculem una mica i a mà dreta hi ha una petita feixa que continua al mateix nivell que la feixa on som i ens porta fins a l’espai de joc.
48 min. L’espai de joc (240 m)
És una feixa prou gran i plana, equipada amb porteries i cistelles per jugar. Des d’aquí podem agafar les escales que queden darrera d’una de les cistelles. Arribem a una altra feixa. Tirem cap a l’esquerra i trobem unes escales que pugen a mà dreta.
Al final d’aquestes escales topem amb un petit mur, que podem superar per l’esquerra. Som a la feixa del lledoner.
52 min. Lledoner (255 m)
Acompanyades per l’ombra que ens ofereix el lledoner, trobem unes taules de fusta. Pensades per dinar o passar l’estona gaudint de la fresca i ben a prop de la casa. Unes escales entre uns pins ens acompanyen fins la porta principal.
55 min. Can Massaguer (260 m)
L’itinerari finalitza a l’entrada principal de l’Escola de Natura de Can Massaguer.
Segueix-nos!
No et perdis les nostres ofertes!
Segueix-nos també a les xarxes socials
Som Fundesplai
Som Fundesplai, una entitat sense ànims de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.
L'entorn natural de les cases de colònies és ideal per desenvolupar la nostra tasca.