El Gorg Negre de Gualba

Can Massaguer (260 m)

La nostra excursió s’inicia a casa de colònies Can Massaguer; per arribar entre masos, conreus, boscos, pistes forestals i corriols, a Riells (itinerari descrit al núm. 11 d’aquesta mateixa col·lecció). La vall de Riells, encerclada de muntanyes i lluny del brogit de la plana, és una petita joia per la seva privilegiada situació al massís del Montseny. S’hi accedeix també, després d’uns 7 Km, per la carretera que surt de Breda i condueix fins a l’Abadia de Sant Martí.

2 h. Abadia de Sant Martí de Riells (491 m)

La vila de Riells està formada per masies disperses i centrada per l’església de Sant Martí, d’origen romànic. Davant d’aquesta, a l’esquerra i en direcció SW, prenem una pista ampla i fressada. Aviat, passem davant de l’antic hostal de can Joanet.

2h 03 min. Pont de la riera Xica

Travessada la riera, amb alguns plàtans a la seva riba, la pista s’enfonsa en el sot d’aquesta i deixa a la dreta, en un revolt, la pista d’accés a can Roc i can Nadeu. Més endavant, i a mà esquerra del camí, passem per l’accés de can Bièlic de Baix, amb una cadena a la seva entrada.

2h 12 min. Can Jaume (540 m)

A sobre del marc de la porta d’entrada d’aquesta masia es veu una pedra horitzontal de més de dos metres de llargària on es pot apreciar amb certes dificultats una inscripció que diu: “any 1768”. Seguim endavant, i de seguida deixem a la dreta el camí que porta a can Rosals, després el trencall, també a la dreta, de can Escloper, i uns metres més endavant el que porta, a mà esquerra, a can Bièlic. Totes elles són masies del veïnat de les Barraques.

2h 22 min. Can Amat (555 m)

Masia de l’any 1787, segons el gravat de la pedra de la porta. A poca distància, per davant de la masia, s’enfonsa un profund barranc. Comencem a trobar a mà dreta alguns castanyers. El següent trencall a l’esquerra ens porta a can Xeraia, ruïnes que amenacen d’enfonsar-se d’un moment a l’altre, a can Joan, masia restaurada i molt ben conservada, i a can Pruna. Superat un petit coll, deixem ara a mà esquerra can Pere Llop, una bonica masia que visqué de ben a prop l’incendi de 1994.

2h 34 min. Canvi de municipi

Just passat can Pere Llop hi ha dos indicadors: un del terme municipal de Riells i Viabrea, i l’altre del municipi de Gualba. A la dreta d’aquest repetjó es desprèn la pista que puja a la masia enlairada can Vergit. Avancem per la pista, que ara davalla suaument, deixem cal Plomes a la dreta i arribem al pla Major, collada vestida d’una plantació de pins, i que s’obre entre el massís de Morou i el cònic turó d’en Berenguer que s’eleva a l’esquerra.

2h 39 min. Sot de la Roca de la Por (590 m)

A pocs metres del pla Major trobem un eixamplament del camí amb un gran roc que dóna nom a aquest indret. Serveix com a referència un pi pinyer molt gros que hi ha a la vora. Després de creuar el petit sot dels Verns, arrenca per la dreta un camí molt batut que puja fins a la masia de Fontdecorts.

2h 45 min. Can Berenguer (550 m)

En arribar a aquesta masia trobem a mà dreta una bassa i una font al costat del camí, on podem aprofitar per omplir d’aigua les cantimplores. Continuem endavant, flanquejant pel sector sud-oriental del massís de Morou, i travessem el torrent de Fontdecorts. En aquest ombrívol racó podem observar un magnífic alzinar de gran alçària.

3 h. Can Prat (540 m)

Masia enlairada sobre un coll anomenat la Vessana i arrecerada a peu dels contraforts meridionals del massís de Morou. De front, dues pistes abracen can Prat. Deixem la de la dreta, pas barrat amb cadena que passa a frec de la casa i que porta als estables, i voregem els terrenys per l’esquerra. Arribem d’aquesta manera al coll, on s’entronca el camí procedent de Gualba, entre d’altres. Situats en aquest replà, prenem la pista de la dreta, que passa per davant de la masia i ens porta a un camí costerut, travessant una cadena. Per aquesta zona podem comprovar els efectes de l’incendi de 1994 en el bosc d’alzines sureres encara socarrimades. Planegem ara per l’anomenat camí de la riera, des d’on gaudim d’una preciosa vista de Gualba.

3h 25 min. Final del camí de la riera (563 m)

La pista ampla s’acaba i deixa lloc a un corriol que de seguida ens apropa a la riera de Gualba. Aigües amunt, en una recolzada del riu entre parets i cingleres, s’amaga el gorg Negre; però per arribar-hi ens hem d’enfilar pel turó que tenim a l’esquerra, coronat per una creu de ferro. A peu de riera el corriol es bifurca i prenem el de l’esquerra que remunta fortament allunyant-nos del curs d’aigua. Fem ziga-zagues entre mig de la vegetació espessa fins arribar a unes ruïnes, i d’aquí i per la seva esquerra, seguim guanyant altitud fins desembocar a un sender transversal, obert per les torres de la llum. En aquest punt, girem a la dreta, i tot recte arribem a una central hidroelèctrica.

3h 50 min. Central hidroelèctrica núm. 2 (660 m)

Després d’uns quants anys de romandre tancada, aquesta petita central hidroelèctrica, anomenada per alguns la Fabriqueta, ha estat renovada i avui dia torna a funcionar, cosa que ha fet minvar dràsticament l’aigua que rebia el gorg. A la Fabriqueta li fa costat el mas de cal Ferrer, també recuperat recentment.

Travessem el pont de la riera just davant la central, i ens endinsem al bosc per un corriol que baixa paral·lel a la riera. Al passar per uns grans rocs es perden les marques del camí i més endavant, trobem un eixamplament en mig de l’alzinar. Després d’uns metres apareixem en front d’una cresta on hi ha una altra creu de ferro.

4 h. Creu de metall

El trànsit brusc de la foscor del bosc a aquest aeri crestall, coronat per la creu i suspès damunt la riera, sorprèn fortament. Situats al costat de la creu, ens podem fixar en l’esplèndida panoràmica de la cinglera amb l’altra creu de metall en front.

Les creus semblen intentar desfer un vell malefici. Des d’aquí es baixa al gorg, però s’ha d’anar per sota de la creu, cresta avall, superant algun pas delicat. Un cop a la riera, es pot remuntar sense gaires dificultats fins al mateix gorg.

4h 05 min. Gorg Negre de Gualba (635 m)

El gorg Negre és motiu de nombroses llegendes, i és de fàcil entendre quan et trobes en aquest indret tan encantador. La gent de la zona l’associa amb les dones d’aigua. Conten que són bellíssimes donzelles, d’ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d’or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns.

Van nues o amb tuls transparents. N’hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona. Són permanentment joves i, malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys.

Explica la llegenda que l’hereu d’un mas del Montseny contemplava les aigües fosques del gorg quan, de sobte, hi va aparèixer una dona d’aigua. De seguida, els joves es van enamorar. La nimfa va accedir a casar-se amb el noi amb el requisit que mai no li recordés la seva condició de dona d’aigua.

Van tenir un fill i una filla, el mas va prosperar i van ser feliços. Una tarda però, la tempesta amenaçava arruïnar la collita, i la dona va ordenar segar el blat, encara que no estava ben madur. El marit, en tornar a casa i veure el desfici, va exclamar irat: “Dona d’aigua havies de ser!”. Al moment, la dona va desaparèixer. I tot i que cada matí els fills asseguraven que la mare els venia a pentinar, el marit no la va tornar a veure mai més. També s’explica que un pagès es va perdre pels boscos de Gualba i no es va saber res més d’ell fins al cap d’un mes.

L’home va arribar al poble amb la roba feta miques i la cara ben cremada. Pel que es veu, les bruixes l’havien torturat per haver interromput una reunió. Un mes més tard, va poder escapar destrossant la seva cova, i això va desfermar l’ira de les bruixes que llançaren un terrible malefici: “el bestiar moriria lentament i haurien de viure del que poguessin”.

De retorn a Can Massaguer podem baixar per un corriol que serpenteja el riu fins al final del camí de la riera. La drecera només és recomanable a l’estiu, anant molt en compte de no relliscar per les pedres en alguns passos més complicats.

8 h. Can Massaguer (260 m)

Arribada a la casa de colònies Can Massaguer.