Mirador de Busa i Ermita de Sant Martí

Cal tenir en compte que els temps de recorregut indicats són superiors als reals, ja que es van prendre anotacions durant la sortida i això va augmentar els temps de les parades.

Punt de partida: l’excursió comença des de l’esplanada principal de la casa de colònies, pel camí que s’enfila darrere del parc d’aventura.  Durant la primera etapa del recorregut seguirem les marques grogues i vermelles fins que s’indiqui el contrari. A vegades veurem que el camí  només està indicat per una marca vermella: segueix sent l’itinerari correcte, el qual es va senyalitzar gràcies als i les joves del camp de treball d’estiu a La Rectoria. El camí puja cap a la dreta.

Des de l’esplanada de la casa es veu la cinglera de Busa, a sobre de la qual hi ha el pla de Busa, cap a on ens dirigim. Ràpidament el camí s’estreny convertint-se en un sender. Travessem alguna tanca de bestiar, estan electrificades. Podem veure rastres de bestiar durant tot el camí.

08′ El sender va pujant i fent alguna baixada. Arribem a un petit pla on hi ha moltes espècies d’arbres coexistint, cosa que contrasta amb els boscos dominats pel pi roig que hi ha en zones de més alçada. Aquí veiem que tot i que efectivament hi predomina el pi roig, també hi trobem roures, alzines, esbarzers, molt boix, blada de fulla gran (Acer opalus ssp opalus) i heura. És un bon moment per parlar de la importància de la biodiversitat per la resiliència i l’equilibri dels ecosistemes, tant de la biodiversitat vegetal que fàcilment podem observar com l’animal.

13′ Uns 50 metres més endavant trobem el vailet que evita que passi el bestiar però deixa passar a les persones. Just després, a mà dreta, hi ha un bon exemplar d’alzina que podem observar d’aprop. Aquí el camí es complica una mica si anem amb menuts i menudes, ja que alguns trams passen pel costat de desnivells importants i cal estar alerta.

18’ El sender arriba a una clariana i s’eixampla. Hi ha espai per seure i observar el pi roig, intentant descobrir les seves diferències amb altres pins i com reconèixer-lo. La clariana està envoltada d’aquests pins, alguns amb el tronc cobert d’heura. Més enllà podrem veure els cingles notablement més a prop que a la casa. En aquest punt el camí s’eixampla esdevenint una pista que fa una baixada pronunciada.

Al cap de 100 metres de baixada ens trobem amb una intersecció, hi ha camí davant i a dreta i esquerra. Agafem el camí de l’esquerra seguint les fites grogues i vermelles. El camí segueix pujant: durant la pujada hi ha roques de conglomerat que ens poden servir per observar de ben a prop la geografia del terreny on ens trobem, ja que els cingles estan formats del mateix tipus de roca.

32’ Arribem a una altra intersecció: veiem creu vermella clara al terra a la dreta, el camí segueix en forma de sender altre cop, per l’esquerra. La pujada es fa pronunciada i en alguns trams cal ajudar-se de les mans per sortejar alguna pedra, però no hi ha més complicació. Aquesta zona és molt interessant a la tardor, quan les fulles es tornen grogues i vermelles formant clapes del bosc que contrasten amb el sempre verd dels pins.

42’ El sender desemboca en una pista més ampla. La pugem cap a l’esquerra. En un parell de minuts ens trobem davant d’una immensa paret de roca conglomerada, la qual deixem a mà esquerra i seguim pujant. El tram on la paret es troba amb el camí és un bon punt per veure bé els diferents estrats del sòl des de la roca mare i com aquesta es va descomponent fins a la capa més superficial de matèria orgànica, molt més fosca.

47’ Intersecció. Ens acomiadem del camí vermell i anem precisament cap on hi ha la creu, a l’esquerra. Pugem una mica i creuem pel vailet del bestiar; un cop el passem cal anar cap a la dreta, baixant.

1’7km /53’ Un cop arribem a baix hi ha una intersecció quàdruple: cal anar a la dreta i seguir el camí (pista ampla) fins que ens trobem amb una pista asfaltada. Aquest és el camí de Busa que agafarem i que anirem pujant (atenció: tornem a ser al camí vermell, de manera que només l’hem deixat per fer drecera). Als marges del camí ens anirem trobant plantes aromàtiques de diverses espècies i edats. Després d’uns 10 minuts de pujada arribem a una intersecció al costat d’una torre elèctrica. En aquest punt cal anar en direcció Busa, a la dreta (veureu les indicacions pels cotxes). El camí asfaltat va pujant fent revolts.

2’7km /75’ Arribem a dalt del pla de Busa! Ens trobem al pàrquing, on hi ha un panell que indica que el mirador està a només 340m cap a la nostra dreta, seguint la pujada pel prat del pla. Al panell hi podem trobar informació sobre la història del pla de Busa, el qual va ser fortificat al s.XIX durant la guerra del francès i va servir d’amagatall als milicians i milicianes de la guerra civil.

2,9km /79’ En 4 minuts arribem al mirador. Observem que aquí dalt hi trobem pi altre cop, a més de molt boix i rosers silvestres. El mirador és un gran punt per observar el paisatge i intentar reconèixer algunes muntanyes emblemàtiques de Catalunya com el Montseny, Montserrat, el Pedraforca… Sí ens aturem uns minuts i tenim una mica de sort podrem veure moltes aus, sobretot rapinyaires, que fan servir els cingles per fer-hi el niu.

Tornada: per tornar hem de desfer el camí d’asfalt i tornar a fer la pista de terra que hem agafat anteriorment, així que ens tornem a trobar amb la intersecció (1’7km /53’). Si agaféssim la pujada que ara queda a la esquerra tornaríem pel mateix camí, però n’agafarem un altre. És per això que seguim recte. Tota la tornada serà per la pista principal: tot i que hi ha alguna intersecció, el camí és molt més intuïtiu. En arribar altre cop a aquesta intersecció portem aproximadament 4’3km i 1h40min de recorregut. Seguint aquesta pista veurem que ens trobem envoltats d’un bosc de pi roig, molsa, líquens, boix, blada…

4’6km /105’ A mà esquerra hi trobem un pi tallat. Podem aturar-nos-hi per observar els seus anells d’aprop i intentar descobrir on està el sud (la zona de l’arbre exposada al sud és on veurem els anells més separats per haver-hi més exposició solar i, per tant, més creixement del tronc). La natura ens pot servir com a mètode alternatiu d’orientació, si la sabem llegir adequadament.

5’4km /120’ Intersecció. Just davant hi trobem un dipòsit d’aigua. Anem cap a l’esquerra. Al cap d’uns 20m de la intersecció hi trobarem una alzina espectacular. Creieu que és centenària? Aquí el camí transcorre entre prats de pastura: es fa molt més evident la presència humana i la seva conseqüent transformació del paisatge. És molt habitual veure o creuar-se vaques o altres tipus de bestiar. Seguim la pista principal.

6’1km /130’ Arribem a l’Ermita de Sant Martí de les Serres. Abans ens haurem trobat amb una bassa on habitualment hi ha amfibis (en funció de l’estació) i rastres de diversos mamífers de la zona. S’hi ens hi apropem i obrim bé els ulls podem intentar descobrir quins animals han passat per allà els últims dies! A pocs metres hi trobarem l’Ermita de Sant Martí, on al voltant pot haver-hi furgades de senglars. Seguim avançant per la pista per on veníem.

6’4km /135’ Passem pel costat d’una casa que es diu Vila cireres. De forma aleatòria trobarem alguna fita verda que indica el camí, que transcorre entre prats just després de la casa. Després de caminar uns 10 minuts, als 7’2km de recorregut, trobarem una altra intersecció però seguirem  avançant per la pista com fins ara.

8’2km /160’ 1km després de l’última intersecció ens en trobem una altra, on cal anar cap a l’esquerra. A partir d’aquesta intersecció queda menys d’un quilòmetre per arribar de nou a La Rectoria: la pista baixa progressivament i fent revolts en direcció a la casa, on arribem al cap d’uns 10 minuts de caminar per la pista asfaltada. Una altra opció per arribar a la casa és creuar el vailet en el moment de veure els dipòsits d’aigua a la nostra esquerra, arribant pel bosc que hem agafat en començar la ruta.

9km /170’ Arribada a La Rectoria!