El Puig del Far i la Roca del Migdia

Can Mateu, Escola de Natura de Sau (430 m)

L’itinerari parteix de la casa de colònies Can Mateu, on prenem un corriol que surt de darrera de la zona d’acampada dels Prats, en la seva part Oest.

Els boscos de pins roig, alzines i roures ens envolten i podem observar el ràpid vol de la negra merla o escoltar l’estrident cant del matusser gaig.

El corriol s’enfila pujant pel costa de dos dipòsits d’aigua de la finca de Can Mateu fins a una linia elèctrica que ofereix una primera panoràmica del pantà des de les alçades.

Passat aquest punt panoràmic trobem una clariana on atenció, agafem un petit corriol per una entrada a la dreta que s’endinsa al bosc.

En el camí abunden els rastres d’animals. La presència d’excrements i les petjades gravades en el sòl argilós permeten identificar els mamífers abundants de les Guilleries, com la geneta, la fagina o la guilla.

El camí s’eixampla en una petita clariana on conflueix, per la dreta, un altre corriol. Nosaltres seguim en direcció W, acostant-nos cap al cingle, i passem de llarg un petit sender poc fressat a l’esquerra i un pou no gaire profund.

Passem una segona clariana de bosc i el camí s’estreny i es recobreix d’espessos matolls. Poc després, el camí es divideix en dos i prenem el de l’esquerra. Després d’abandonar una embardissada pista a mà dreta, el camí deixa de pujar i comença a planejar.

Des d’aquí, gaudim d’una magnífica visió de la paret del cingle.

45 min. El roc del Migdia (580 m)

La paret erosionada del cingle és plena de taques blanquinoses d’excrements i nius de rapinyaires. Aquí viu una parella d’aufranys, un cas força estrany a la part oriental de Catalunya.

Entre març i setembre, podem contemplar-ne el majestuós vol. Al peu d’aquesta cinglera hi ha una balma anomenada “el Roc del Migdia”. És un important jaciment arqueològic on s’han trobat restes d’una petita tribu paleolítica (fa uns 11.000 anys), dedicada a la caça i recol·lecció de fruits i que feien servir la balma com aixopluc en èpoques fredes. Destaca el misteriós esquelet de la dona de Sau, zelosament guardat al museu de Vilanova de Sau. El camí davalla per un bosc ombrívol fins a una cruïlla. Agafem el camí que segueix a mà dreta i arriba als camps de conreu del mas de la Vileta.

55 min. La Vileta (570 m)

És un mas que conserva les activitats tradicionals d’una granja i es poden observar ben a prop els cavalls, les vaques, les ovelles, les gallines, amb els seus corrals, i els ànecs a la bassa.
Després de creuar un tancat elèctric, arribem a la part posterior del mas. Pugem pel dret fins arribar a un esclarissat alzinar, al capdamunt de la bassa. Davant nostre hi ha ruscs d’abelles per fer mel i, per la dreta, el camí puja en direcció nord.

Passat un altre tancat elèctric, travessem una clariana amb l’olor intensa que desprenen les plantes aromàtiques que recobreixen el rocam, com la farigola i la sajolida. Un xic més amunt hi ha una segona clariana.

1h 5 min. Els gresos i conglomerats (625 m)

Les roques tenen color vermell i la textura és sorrenca. Diferents pedres arrodonides anomenades còdols són envoltades i cimentades per la matriu sorrenca. Els gresos i conglomerats vermells provenen dels sediments que transportava un antic riu.

Un petit corriol creua tota l’esplanada i es dirigeix a la roca Falconera, però nosaltres seguim remuntant en direcció NW. Després d’unes llaçades pronunciades, el color del rocam vira sobtadament cap a una tonalitat grisosa. Uns revolts més, arribem a un espectacular mirador.

1h 20 min. El mirador dels fòssils marins (725 m)

El camí planeja sobre els espadats amb una bella panoràmica de la roca Falconera, separada del cingle i del poble de Vilanova de Sau. El rocam és format per roques calcàries, unes roques sedimentàries i blanquinoses molt més dures i compactes que les anteriors. Contenen fòssils de petxines i eriçons marins, que ens delaten el seu origen en un antic mar interior, fa més d’uns 50 milions d’anys. Després, arribem a una pista forestal. Girem a mà esquerra i, pocs metres després, ens desviem a la dreta cap al pla.

1h 30 min. Pla de Santa Margarida (765 m)

Arribem a una esclarissada pineda recoberta d’herba fresca. Abandonem la pista per dirigir-nos a la dreta del pla, on hi ha una bassa per abeurar els ramats. Seguim per la dreta del rec de la bassa i, a poques passes, prenem un corriol erosionat que s’enfila pel marge esquerre.

1h 45 min. La balma (790 m)

Seguint el costerut i estret corriol, arribem a una balma molt utilitzada pels pastors com a refugi del mal temps. A mà dreta, prenem l’ombrívola grimpada entre alzines i rocs. Ens enfilem per la canal i observem una planta típica dels cingles, la petita i curiosa orella d’ós. Té unes fulles rugoses d’un verd fosc i agrupades sota unes flors liloses. El corriol continua a mà dreta, carenant fins arribar al mirador.

1h 55 min. El puig del Far (834 m)

El camí s’obre a un rocam enlairat, que és el punt més alt de la cinglera de Sau i un dels millors miradors per contemplar el mantell verd de les Guilleries. Podem distingir el Collsacabra amb el llarg cingle del Far i l’Agullola de Rupit; el campanar de Sant Romà de Sau, Vilanova de Sau, les Agudes i el Matagalls del Montseny, la plana de Vic i, fins i tot, el Pedraforca.

Cal anar amb molta precaució a l’hora de gaudir de la màgia d’aquest paisatge per la sobtada timba i les fortes ràfegues de vent.

Retornem al pla de Santa Margarida i el creuem en direcció sud. Prenem un desdibuixat corriol d’uns 20 metres de llarg que ens condueix fins a un gran prat recobert d’una catifa de flors i herbes.

2h 15 min. El prat de les flors (760 m)

El creuem i el resseguim per l’altre marge. Cal estar ben atents a un petit corriol que s’endinsa cap al bosc a mà esquerra, per on abandonem el prat. Abunden uns petits clots a terra anomenats latrines, plens d’excrements de teixons. Després de creuar la petita franja de bosc, arribem a una cruïlla de camins. Agafem l’ampla pista forestal que, en direcció S, ressegueix la cinglera de Sau. Pocs metres després s’uneix amb una altra pista a mà dreta. Just en aquest punt, trobem les marques vermelles i blanques del GR i no les abandonem fins al poble de Vilanova de Sau.

2h 30 min. El fosc corriol (760 m)

A la confluència de les dues pistes i a mà esquerra, un fosc corriol, marcat com a GR, davalla bruscament cingle avall entremig d’un espès bosc d’alzines.

Un cop superat el tram més pronunciat, deixem un corriol a mà esquerra. A la pineda trobem el despentinat bruc, l’arboç amb les gustoses cireres de pastor, l’estepa borrera i el ginestell. El corriol s’eixampla i, després de creuar una petita castanyeda, arriba a un camp de conreu amb una cruïlla.

3 h. El camp obert (570 m)

Prenem la pista de l’esquerra i pocs metres després, amb el poble ben a prop, tombem a mà dreta. Arribem a la carretera de la presa, la creuem i ens enfilem per un estret corriol envoltat d’ortigues.

3h 10 min. Vilanova de Sau (550 m)

A mà esquerra, el carrer ens condueix fins a la plaça Major i a l’església romànica. Continuem la carretera amb els giravolts que ressegueixen la casa de colònies el Company i camps de conreu, i arribem a la cruïlla de la carretera cap a la presa. La travessem i prenem la pista forestal que arriba a la granja de la Coromina.

3 h 25 min. La Coromina (500 m)

Aquesta masia té vaques, vedells, conills i gallines, i també hi observem moltes eines de camp. Continuem el camí i, amb giragonses, creuem el torrent de Romanins i un fresc bosc d’acàcies, fins arribar a la cruïlla de les Tallades.

3h 45 min. Can Mateu (430 m)

Agafem la pista asfaltada que segueix avall en direcció al pantà de Sau. Abandonem el GR, retrobem les marques del PR, i poc després, amb el cingle Vermell a l’esquerra, arribem a Can Mateu.