La Traüna (730 m)
Des de la casa de colònies
La Traüna se segueix la pista de trànsit rodat (Camí Ral, camí de pas per a vianants i vehicles autoritzats i veïnals) en direcció Can Coloreda-Sant Marçal a mà dreta. S’enfilarà la pista amunt, recte, deixant les Vernedes a mà esquerra i un passant de llarg el desviament a la dreta que porta a Can Toni.
Es puja la pista, tot passant la casa de Can Coloreda, que queda a mà dreta. Arribarem al sot de Canyadell o sot Xic tot baixant i menarà al camí de la Serra del Navall. Passarem per Can Mitjaner que ens quedarà a la dreta del camí i posteriorment ens trobarem amb el Sot de les Nogueres: ara la pista s’enfila una mica entre alzines per passar després pel sot de les Nogueres on la pista tomba a l’oest. A la nostra dreta s’aixeca la masia de can Mitjaner. Passem pel costat de la casa i al marge dret de la pista trobem una filera d’arbres alts i imponents d’uns 15 o 20 m d’alçada. Són avets Douglas originaris de l’oest d’Amèrica del Nord. Avancem per la pista que travessa un petit sot i a la dreta apareix un altre bosquet d’avets Douglas barrejat amb algun cedre. La pista ens condueix a la carena de la serra del Navall, a l’anomenat collet del Bisbe.
35 min. Collet del Bisbe (852 m)
Trobem una cruïlla de camins. El camí de l’esquerra ens apropa a la Gronxadora i la font de la Gallina. Nosaltres avancem de front fins arribar a una altra cruïlla de tres camins. El camí de l’esquerra va fins al corral d’en Rovira i el del mig ens mena cap a la masia de Salicrup. Deixem de banda aquests dos camins i prenem la pista que surt a la dreta i que davalla seguint el bosc d’avets en direcció al poble de Montseny. A uns 150 m s’entronca per la dreta un camí tancat per una cadena, nosaltres continuem davallant en direcció SE. A uns 200 m trobem un camí pedregós que travessa la pista, l’agafem de baixada, en direcció W.
Arribem a una clariana on el camí gira i segueix baixant fins trobar una altra cruïlla. Ara prenem el camí de l’esquerra que passa pel costat d’una torre elèctrica, en direcció SE tot gaudint de la vista de La Calma i del Matagalls.
Passada la torre elèctrica, trobem de nou la pista que hem deixat més amunt, i seguim en direcció W fins arribar a un revolt.
Abandonem la pista per on anàvem i prenem el camí que apareix per la dreta en direcció W-NW. A pocs metres mes endavant trobem una cruïlla de tres camins. Seguim pel camí del mig en la mateixa direcció W-NW, per un bosc d’alzines sureres.
Més endavant apareix un camí que remunta per la nostra dreta, el deixem de banda i continuem per un tram més assolellat on podem trobar pi pinyer entre alzines sureres. Uns metres més enllà, deixem un camí a l’esquerra i continuem fins arribar a una gran clariana, on ara apareixen una clapa de castanyers monumentals.
45 min. Els castanyers centenaris (720 m)
Deixem un camí a la dreta que puja en direcció nord i seguim pel camí que davalla en direcció W-NW. Els diferents castanyers al llarg del camí mereixen uns instants d’atenció. Tenen l’escorça viva, però l’anima buida; diverses espècies de la faunaforestal (ocells, esquirols i altres rosegadors) han construït els seus caus i nius dins del seu tronc. A uns 20m el camí gira, ara l’abandonem per prendre un corriol que surt del mig del revolt en direcció NW. És un corriol poc dibuixat i amb molta vegetació que dificulta el pas fins arribar a una pista envoltada de pi pinyer que prenem de baixada. Pel terra hi ha pinyes arreu, algunes de rosegades per esquirols i ratolins. És un tram molt assolellat i arran del camí, creixen algunes plantes aromàtiques molt apreciades a la cuina i que antigament, també s’empraven com a plantes medicinals, com la farigola i el cap d’ase. Passem per un petit sot entre esbarzers que estrenyen el camí i continuem en direcció W fins arribar al bosc de can Cervera.
1 h. El bosc de can Cervera (670 m)
En aquest punt podem trobar una cinta blanca que delimita la zona i ens talla el camí, però podem passar per sota. Ens trobem als alzinars de can Cervera. L’alzina és un arbre de capçada sempre verda, de creixement lent i llenya dura, molt apreciada com a combustible. L’aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de carbó va ser, fins fa pocs anys, una important activitat econòmica al massís.
Passem per sota la cinta i continuem fins arribar a una gran clariana amb una cruïlla de tres camins. Deixem el que baixa en direcció sud-oest, i el que puja en direcció nord-est, per continuar en direcció nord-oest passant pel costat d’un remolc abandonat i arribem al càmping de can Cervera. Travessem la zona de caravanes i aprofitem per gaudir de les vistes del Matagalls. Can Cervera és un exemple de l’adaptació i subsistència d’algunes masies per tal de no abandonar la zona.
En aquest cas ens trobem davant d’uns prats reconvertits en zona d’acampada i més endavant l’habilitació d’una part de la finca per al turisme rural.
Tot just sortir de la zona de caravanes, a uns 10 m, apareix un camí en direcció nord-oest que voreja el prat. Prenem el camí, en direcció NE-E que ens porta per una pista de desforestar fins la riera Xica. Continuem en direcció NE deixant un camí a 10 m en direcció sud-est i seguim la pista de desforestar en direcció est.
Aquesta tomba al nord una mica més endavant. I a uns 200 m s’entronca un altre camí per la dreta, més rocallós i estret, en direcció E, avancem per aquest. El camí ara planeja, sempre cap a l’est, podem veure el turó de l’Home davant nostre. Uns
metres més enllà, el camí s’estreny entre falgueres i joves castanyers, i comença a davallar suaument, girant al SE entre
arbustos i matolls. És un corriol ombrívol que ens porta, sempre
de baixada, fins entroncar-nos amb la pista que passa per la riera Xica.
1h 25 min. La riera Xica (650 m)
Arribem a la pista i continuem en direcció est. Creuem la riera Xica, una zona molt fresca on podem observar el bosc de ribera amb arbres de fulla caduca com el freixe, el plàtan o l’om. La pista s’enfila en direcció NE fins arribar a una zona més ample per on s’entronca un pista per la nostra dreta, en direcció SE. Tombem a la dreta i continuem enfilant per un camí envoltat d’alzines i arbustos, com el ginestell, el bruc i l’estepa borrera. Més endavant, trobem una gran prat i el camí descriu un revolt a l’esquerra. Nosaltres tombem per l’esquerra. El camí remunta fent giragonses fins arribar a una torre elèctrica. Des d’aquest punt podem veure la Traüna al nord-est.
Continuem remuntant en direcció NE, per un camí que discorre entre les feixes, al marge de les quals podem veure arbres fruiters com figueres, pomeres i nogueres. Uns metres més enllà retrobem la pista que ens condueix a la casa, en direcció SE.
1h 40 min. La Traüna (730 m)
Arribada a l’Escola de Natura la casa de colònies
La Traüna.
