El torrent de Muig

Mas Cabàlies (1005 m)

L’itinerari s’inicia davant de l’aula de natura de Mas Cabàlies, situat a una petita collada de la vessant sud de l’Assuca.

Remuntem la curta pista que en direcció sud-est s’enfila cap a les instal·lacions del terreny d’acampada. Just al seu darrera, a l’altra vessant del petit llom on es troben les instal·lacions, neix un corriol, que en direcció nord-est davalla per trobar unes antigues feixes i continuar aleshores paral·lel a un torrent.

10 min. Cruïlla (980 m)

El corriol desemboca a la bifurcació de la pista d’accés a Mas Cabàlies i la pista que va a can Muig. En aquest punt agafem la pista que, en direcció est, ascendeix per conduir-nos fins a la collada de Muig. El camí continua entre un mosaic de pineda de pi roig i roureda amb boix, on encara és molt present el rastre de l’activitat humana. Si tenim sort, podrem gaudir d’un bon nombre de maduixeres als marges i talussos de la pista, així com d’algun que altre avellaner.

25 min. Collada de Muig (1022 m)

Punt més elevat de l’itinerari que fem. És el millor moment per girar-nos a observar el Taga i la serra de Sant Aman. Hem arribat als prats de pastura, encara en actiu, de la mas de can Muig. La pista continua, però nosaltres l’abandonem tot agafant el camí que a la nostra dreta creua el fil vaquer que hi ha per tancar el bestiar. Aquest camí davalla fins a can Muig.

Davant nostre, a l’est, el puig Rust ens presenta el relleu rugós que la cobertura forestal confereix a l’orografia. Si parem atenció, entre primavera i estiu potser podrem veure una parella d’àguiles marcenques que nia a la zona.

35 min. Can Muig (970 m)

Aquesta masia deshabitada durant 40 anys (dels anys 60 al 2000), és avui una casa de turisme rural. Hem de pensar que el número més alt de masos en la història del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses és del cens de 1930 i, no anterior, quan encara no s’havia produït l’èxode del món rural a l’urbà.

Serà amb posterioritat a aquesta data que els esdeveniments
marcaran el futur que ja coneixem per aquesta forma de vida: abandó, estat ruïnós o reconversió en segones residències o cases de turisme rural.

Per l’escassetat de recursos agrícoles, probablement dedicada a la ramaderia, encara avui hi trobem cria de cavalls de tir. Fàcilment veiem les eugues pasturant pels prats dels entorns de la casa.

Continuant la pista que travessa el mas en direcció est, trobem a la seva sortida un fil vaquer i un abeurador, d’on ens podem proveir d’aigua. Aquesta pista vira cap al SE, descendint per anar a buscar la ribera esquerra del torrent de Muig, endinsant-nos en un túnel vegetal format per boixos, avellaners i verns.

45 min. El gorg de Muig (950 m)

Caminats poques desenes de metres de pista i abans d’una tanca metàl·lica, trobem un corriol a la nostra dreta. Un indicador ens avança l’existència d’un gorg que havia quedat amagat per una estreta capa de vegetació. Us proposem un revitalitzador bany en aquestes fredes aigües, fins i tot a l’estiu.

Hem de tenir molt respecte, ja que ens trobem a l’hàbitat d’una rica, diversa i molt ben conservada fauna de riera: salamandres, macroinvertebrats aquàtics sorprenents, com les efímeres o els tricòpters, serps d’aigua i el gran protagonista, el tritó pirinenc.

Es tracta d’una espècie endèmica dels Pirineus, en perill d’extinció i en regressió, degut a l’aïllament de les poblacions a les capçaleres dels rius, per l’elevada contaminació i afectació dels nostres rius.

És un espai privilegiat per una descoberta del torrent, per fixar-se i gaudir, tant d’aquestes espècies com del seu sensacional hàbitat: salts d’aigua, contrastos de llum, esglaons per a l’aigua fets amb la deposició de carbonat càlcic. Us demanem però, que seguiu les següents indicacions per tal de garantir la supervivència d’aquest paratge i les seves espècies, en especial del tritó pirinenc:

• Camineu alerta, procurant no remoure l’aigua i desproveint de vegetació els blocs calcaris de la llera. Aquestes espècies són molt sensibles a l’alteració de l’hàbitat.
• No baixeu més de 30 metres. Cal garantir la conservació d’indrets per la còpula i la posta dels tritons. Aquestes són àrees encara més sensibles al nostre pas.
• Entre juliol i agost, extremeu el vostre respecte. Es tracta dels mesos de reproducció del tritó. La còpula dura hores i la nostra simple presència poc desencadenar el final de l’encanteri. El baixíssim nombre d’individus adults és el que manté l’espècie.
• No proveu de tocar-ne o agafar-ne cap.

1 h. Sala de Muig (920 m)

Apareixent al marge dret del camí, aquest mas del qual és coneix la seva existència des de finals del s. XVIII, ha estat habitat fins els anys 90, essent a voltes un mas agrícola, a voltes mas ramader.

Encara avui, des d’aquesta balconada oberta sobre la vall del Ter, podem observar les extenses feixes, amb els seus límits dibuixats per les parets de pedra seca, que es disputen la preponderància en el paisatge amb les encara joves pinedes de pi roig de la vessant del puig de la Santa Creu. Al mateix mas hi trobem una font en unes grans piques de pedra.

1h 15 min. Cruïlla (900 m)

Havent creuat una torrentada on veiem uns majestuosos i vells salzes, arribem a un encreuament d’on neixen tres noves pistes. Continuem per la pista que descendeix a la nostra dreta, tombant vers el W-SW. Hem enllaçat així, amb el GR-1 – les marques bones estan formades per dues ratlles paral·leles (la inferior vermella i la superior blanca). Una marca com aquesta la trobem baixant a la dreta per la pista cimentada. A partir d’ara, continuem caminant pel GR-1.

1h 20 min. El torrent de Muig (840 m)

Estem finalment, al mig del torrent de Muig. Ens sorprèn la seva petitesa i modèstia. Es tracta d’un tram on sovint, la quantitat d’aigua s’acosta a la ridiculesa i, que podríem deixar enrere amb poc menys d’una passa. Justament ha estat aquesta, l’absència de supèrbia en aquests paratges, la raó del seu oblit i així, del seu incomptable interès natural i paisatgístic d’avui.

El baix cabal anual i l’elevada variabilitat temporal d’aquests petits torrents de muntanya, ha determinat l’escàs interès econòmic d’aquests, tant com a recurs energètic, com hídric. La poca imponència visual i estètica, el que els ha mantingut allunyats de les massificacions tan pròpies dels nostres dies. La coincidència d’ambdós ha estat, com és avui excessivament habitual i contradictori, l’única i exclusiva causa de la seva preservació.

De tornada
Disposem de diverses alternatives en funció de com anem de forces i ganes de caminar:

• Del torrent de Muig a Mas Cabàlies per Sant Joan de les Abadesses (Durada: 3h 15 min): Podem continuar la sortida, des d’on ens trobem, resseguint l’itinerari La Vila de Sant Joan de les Abadeses, en un llarg recorregut circular que ens durà a aquest poble.
• De la collada de Muig a Mas Cabàlies pels boscos de l’Assuca (Durada: 1h): És una manera de tornar molt més curta que l’anterior, enllacem amb l’itinerari de Els boscos de l’Assuca a partir de la collada de Muig, passant per les pinedes de pi roig i les rouredes amb boix de l’Assuca.
• Del torrent a Mas Cabàlies refent el camí (Durada: 1h 40 min): La manera més ràpida de tornar, amb l’al·licient de prendre alguna que altra variant, que no incrementa el temps de retorn. Així, podem estalviar-nos la pista de can Muig a la collada del mateix nom agafant un corriol que travessa els prats de pastura d’aquest mas. De tornada, just passat el remodelat edifici de can Muig, en el tombant de la pista, trobem un trencall que passa entre la casa del masovers i els estables dels ponies. A l’alçada d’aquests hem de passar un fil vaquer i a partir d’allí, continuar el corriol que neix a l’altre costat de la tanca. Aquest ascendeix en direcció oest pels prats de pastura, fins assolir, a la cota de la collada (1022 m), un altre fil vaquer. Nosaltres continuem ara, sense el corriol fos entre pastures, el fil vaquer en direcció nord fins a trobar la pista per la que hem passat a l’anada. Trobant-nos altre cop a la collada de Muig, hem de passar sense cap vailet, el fil vaquer, per poder recuperar la pista que ens porta a Mas Cabàlies.