Els Munts

Can Mateu (430 m)

Iniciem l’itinerari davant de Can Mateu, prenent la pista asfaltada en direcció S, tot seguint les marques grogues i blanques que senyalen un petit recorregut (PR). Després d’un parell de revolts envoltats per un bosc d’alzines, roures i pi roig, arribem a una cruïlla de quatre camins, on hi ha l’entrada a les Tallades.

10 min. Cruïlla de les Tallades (450 m)

A la cruïlla prenem la pista forestal en direcció S. Aquest tram coincideix amb el GR-2, així que podem anar seguint les marques vermelles i blanques. Entrem en un fresc i ombrívol bosc de robínies pseudoacàcies, arbres de flors grogues que a la primavera poden formar una catifa sobre la pista. Travessem el torrent de Romanins i després d’una pujada arribem a la Coromina.

30 min. La Coromina (480 m)

Aquesta granja està envoltada per camps de conreu d’alfals, naps i blat de moro, destinats a farratges per al bestiar. A la granja hi podem veure conills i vaques. Continuem per la pista seguint les marques del GR fins arribar a la carretera de la presa.

Creuem la carretera i seguim per la pista forestal asfaltada en direcció SW, encara seguint els senyals roig i blancs, i passada una forta pujada, arribem ja a la casa de colònies El Company.

45 min. Església (550 m)

Una mica més amunt d’El Company, abans d’arribar a la plaça del poble de Vilanova de Sau, ens trobem amb l’església romànica de Santa Maria. Al costat de la rectoria surt un camí a mà esquerra que baixa en direcció SW, i que té una senyal de 8 Tm.

Prenem aquesta pista que passa entre els horts de les cases del poble, travessa el torrent de Moran, on hi creixen molts freixes, i va a parar a una cruïlla de quatre camins.

A la cruïlla agafem el camí de la dreta que puja fins arribar a la fusteria i la formatgeria de les afores del poble.

1 h. Formatgeria (560 m)

Deixem la formatgeria a mà esquerra, prenent la pista forestal en direcció S. Caminem a través d’una roureda amb presència de castanyers, saücs, i una plantació de pins, fins arribar a la serraria, una zona on s’eixampla el camí. Aquí trobem la carretera, que hem de creuar per prendre el caminet que surt enfront mateix i s’endinsa pel bosc en direcció SW.

1h 15 min. Les molses (650 m)

Aquest camí és molt ric en molses, que formen una catifa densa pel terra del bosc. També podem destacar la presència de castanyers i roures de fulla gran, arbres típics d’ambients humits. Al sotabosc podem trobar maduixeres i herba de Sant Joan. Deixem un camí a la dreta. A partir d’aquest punt podem observar un canvi gradual de la vegetació, doncs ens trobem en una pineda.

1h 25 min. La pineda (660 m)

Es tracta d’una pineda de pi pinyoner i pi roig, amb bruc i altres arbusts típics del sotabosc mediterrani, que fou destinada a l’explotació forestal. També hi trobem algunes alzines joves i cirerers d’arboç que, potser i a la llarga, constituiran un alzinar típic, doncs aquest és el bosc autòcton de la zona i està rebrotant amb força després de ser abandonada l’explotació.

Passem una desviació a la dreta i més endavant dues a l’esquerra.

1h 40 min. Camí de l’Esquei (685 m)

Després d’una estona de caminar per la pineda trobem, a la dreta, un corriol que pot estar força tapat per la vegetació a causa dels escassos transeünts, amb un cartell que diu CAMÍ DE L’ESQUEI, que vol dir “camí del cingle”.

Seguint aquest corriol cap amunt, ens endinsem en un alzinar típic amb cirerers d’arboç de port arbori. Haurem d’anar en compte amb les branques mortes i els esbarzers que podem trobar al mig del pas. Al final del corriol hi ha un canvi brusc de vegetació en trobar-nos una clariana calorosa i humida, amb abundància de falgueres que poden arribar a tapar el camí.

Podem destacar la presència de l’herba melsera, una falguera poc abundant.

1h 50 min. La canal (715 m)

Tot just passada la clariana de les falgueres, ens trobem davant d’una canal que la pluja ha excavat a la roca de conglomerats.

En aquest tram hi ha força pendent, i en algun punt haurem de fer una petita grimpada per la roca. Durant tota la canal caminem per sota un alzinar frondós però de poc sotabosc, que ens tapa la llum del sol, creant un ambient molt ombrívol i humit.

Entre les alzines hi ha boixos molt alts, avellaners, heura i algun boix grèvol, espècie protegida.

2 h. L’orella d’ós (740 m)

Aquestes condicions microclimàtiques de la canal són idònies per algunes espècies vegetals típiques de les parets humides dels cingles. Entre aquestes espècies trobem moltes molses, petites falgueres i violetes. Destaquem la presència de l’orella d’ós, una planta relicte de les glaciacions que creix en roseta a les parets i fa unes flors liles d’extraordinària bellesa. És l’única representant de la família a Catalunya i està protegida.

Tot gaudint de la bellesa d’aquesta canal insòlita, arribem a una petita esplanada on hi ha alguns til·lers que al juliol fan un fruit alat característic que s’empra per fer infusions de propietats relaxants.

2h 10 min. Les plantes aromàtiques (765 m)

A partir d’aquesta esplanada tenim l’opció d’anar per la dreta al capdamunt d’un cingle isolat, de pocs metres d’amplada, des d’on podem gaudir d’unes vistes impressionants dels cingles i del bosc verd i profund de les Guilleries.

Si prenem el camí de l’esquerra, per on continua el nostre itinerari, ens enfilarem per la roca de conglomerats, anant amb molt de compte de no relliscar, seguint el traçat d’unes línies blanques. Sobre aquest rocam trobem espècies de plantes típiques d’ambients secs i exposats com són la farigola, la sajolida i l’espígol, plantes molt aromàtiques i amb propietats curatives.

2h 25 min. Els Munts (840 m)

Seguint les marques blanques ens tornem a endinsar al bosc, i per aquest corriol acabem de pujar fins a dalt de tot de la cinglera, on trobem una gran esplanada amb una masia restaurada del segle XIX i les tres antenes característiques que es veuen des de Vilanova.

Aquest és el punt més alt de l’itinerari, i des d’aquí podem contemplar la vista de la plana de Vic i els Pirineus.

2h 30 min. El salt de la Minyona (830 m)

Prenent la pista cap a l’esquerra arribarem a una cruïlla. El camí de la dreta va a una torre de vigilància forestal, i nosaltres anem pel de l’esquerra, creuant la cadena. Al S i uns 200 metres més endavant, trobem un mirador anomenat popularment “El Salt de la Minyona” per una coneguda llegenda. Al mirador també hi trobem la Mare de Déu dels Cingles.

Des d’aquí podem veure el Matagalls, les Agudes, les Guilleries, l’agullola de Rupit, la cinglera de Tavertet, el campanar de Vilanova, fins i tot, el Pedraforca. A més a més podem admirar els cingles del voltant, que són un refugi per a moltes espècies d’aus que fan el niu a les parets verticals, com són els falcons i els ballesters, de vol molt ràpid.

Retornem a la pista per iniciar el camí de tornada. Agafem la pista en direcció W seguint les marques del GR (vermell i blanc), fins que trobem que les marques deixen la pista i segueixen un corriol que s’endinsa al bosc en direcció S.

Caminem per aquest corriol, que travessa un alzinar jove.

2h 50 min. Conglomerats (750 m)

Més avall arribem a una clariana de conglomerats, creuant-la passem per sobre el túnel de la carretera. Després ens tornem a endinsar al bosc per un corriol fins arribar a una pista més ampla. En aquesta pista deixem el GR i, uns 20 metres a l’esquerra, trobem un corriol que surt a la dreta en direcció S.

Anem per aquest corriol amb el terra desigual degut a l’erosió de l’aigua de les pluges, fins que arribem a la carretera.

3h 15 min. Els senglars (700 m)

La creuem i continuem per la pista de terra que puja a mà esquerra en direcció S. Més endavant deixem un camí a la dreta. En aquesta pista podem trobar alguna bassa utilitzada pels porcs senglars per refrescar-se i enfangar-se, i hi pot haver alguna petjada. Deixem un altre camí a la dreta.

Seguint aquesta pista forestal arribem a l’entrada del corriol amb el cartell de “Camí de l’Esquei”, per on hem pujat a l’anada.

5 h. Can Mateu (430 m)

A partir d’aquest punt, seguint per la pista, refem el camí d’anada. En una hora i mitja, arribem a Can Mateu.