Baronia de Sant Oïsme

Pont penjat i La Pineda

Des de l’hangar, ens dirigirem a la cua de l’últim vagó i travessarem el túnel que ens portarà a l’altra banda de la carretera. Des d’allà, agafarem el camí principal dels campaments fins que trobem un altre camí empedrat que surt a mà esquerra i que ens portarà fins al pont penjant, el qual travessarem i arribarem a la zona d’acampada “La Pineda”. Al fons del campament agafarem un petit corriol que enfila cap amunt fins que arribem a l’alçada de la carretera. No és una carretera massa transitada, però cal anar amb compte.

Obaga de L’Altera

Ja veurem que just a l’altra banda de la carretera, a la mateixa alçada, segueix el camí. L’enfilarem i podrem gaudir d’un corriol a la part ombrívola de la muntanya on veurem una vegetació una mica diferent de la que veurem un cop a dalt. El camí s’enfila força i fa pujada constant. Si seguiu el track, veureu aquest al final d’aquest tram ens podem desplaçar lleugerament per un corriol, a mà dreta i arribar a un extrem des d’on podem gaudir d’una bona panoràmica del pantà i la Baronia de Sant Oïsme.

Durant tot el camí podrem observar la vegetació més característica de la zona. Concretament, en aquesta part d’obaga hi dominen les rouredes: a la part bassal del Montsec i de la conca de Tremp, la roureda de roure de fulla petita, i a partir de 1.000-1.100 m, la roureda de roure martinenc. Els estadis de degradació constitueixen el matollar de boixerola i les joncedes. Dins del domini de les rouredes, als llocs més frescals i de pendent més fort, hi ha bosquines de tells, aurons i servers. Per sobre de les rouredes, el límit del bosc es pot situar entre 1.300-1.400 m, es troben els prats secs. L’abundància d’espadats i rocams afavoreix la diversitat i extensió de comunitats rupícoles, amb alguna espècie endèmica com  l’orella d’os.

Les Alteres

El camí segueix pujant, ara amb menys desnivell i la vegetació ja es va obrint una mica més, ja que estarem a punt d’arribar la Planta de Betllavell, on trobarem un camp d’oliveres que podem travessar i un corral amb el mateix nom. Ens trobarem a la part de solell, on predominen el pi i l’alzina.  Quan el sòl és molt pobre i amb rocam, apareix el boix i el garric. En zones d’espadats, amb dificultats per arrelar, apareix les comunitats del te de roca. Finalment, quan arribem al capdamunt de la carena, on les condicions climàtiques són adverses, només alguns vegetals punxents o en coixinets poden colonitzar aquests indrets, com la brolla d’eriçó.  Aviat agafarem una pista que anirem seguint i que ens portarà a descendir per l’altra banda de la carena. Avançarem fins que arribem a la carretera, just a l’altura de la Baronia. Travessarem la carretera amb compte.

A l’entrada d’aquest petit nucli hi trobarem un petit restaurant i, si avancem, podrem veure algunes de les cases que en formen part, totes de pedra i resseguint les roques. Al final, hi trobarem l’església parroquial romànica dedicada a Sant Bartomeu, que data dels segles XI-XII i les restes del castell de Sant Oïsme. La fortalesa s’aixeca rodejada per les cases de la baronia, al cim d’una roca i es documenta per primera vegada l’any  1905. Per una escala de caragol ens podem enfilar fins al capdamunt de la torre i observar des d’allà tota la vall d’Àger i l’embassament. El castell de Sant Oïsme és considerat bé cultural d’interès nacional.

Tornada

La tornada la podem fer desfent el camí o, si la volem escurçar, podem tornar pel voral de la carretera fins a l’alçada on, a mà esquerra, trobem el corriol pel qual havíem vingut i que ens portarà una altra vegada fins a La Pineda i el pont.