El castell de Montsoriu

Can Massaguer (260 m)

Situats a la façana principal de Can Massaguer, prenem el camí d’escales que puja a la piscina i la resseguim deixant-la a la nostra esquerra. El camí avança a través de les antigues feixes de Can Massaguer fins arribar al capdamunt d’un gran prat on trobem una edificació força antiga: l’era de Can Massaguer.

Al sud-est, veiem la carretera que comunica Arbúcies amb Hostalric, flanquejada per pollancres que evidencien la presència d’aigua, a la riera d’Arbúcies.

3 min. L’antiga era de can Massaguer (270 m)

L’era ens permet imaginar com era el mas amb les seves activitats de camp. Es conserva l’espai aplanat i totalment enrajolat, damunt del qual es posaven els cereals o llegums per batre’ls i separar el gra de la palla. A l’edifici annex es guardaven les eines, les pastures i el gra.

Tenim molt bona vista, i observem al davant la serra de Gaserans, i darrere seu el Montnegre, on més enllà s’amaga el litoral.

Prenem el camí de pujada que surt al nord-est de l’era. El camí es ben ample i s’enfila cap al nord. Davant nostre veiem el turó de Montsoriu amb la imponent silueta del castell.

Pel camí trobem rastres de diferents animals que viuen en aquesta muntanya, com diversos caus de conills.

El camí revolta i trobem, a l’esquerra, un caminet que ens apropa a una petita clariana amb l’aguait d’ocells.

10 min. L’aguait d’ocells. (275 m)

Dins d’aquesta estructura es poden observar o sentir els diferents ocells que viuen en el bosc. Cal dir que la sureda és un dels boscos catalans que té major diversitat ornitològica.

Reculem i continuem de pujada pel camí principal. Deixem de banda un camí a la dreta, i continuem pujant fins arribar al petit turó de la Paloma.

12 min. El turó de la Paloma (284 m)

En aquest turó, el camí conflueix amb una pista ampla que prové del coll de n’Orri. Girem a la dreta i pugem per aquesta pista, des d’on tornem a veure el castell de Montsoriu.

Seguim per aquesta pista forestal més oberta i transitada, deixant de banda diferents brancals secundaris. Tots aquests camins van ser oberts per accedir millor al bosc després del greu incendi forestal de l’any 1994.

El camí es va enlairant notablement, deixant de banda un trencall a la dreta. Passat un turonet, observem un bassal d’aigua quan plou, on poden observar petjades de porc senglar i de conill.

Més endavant, deixem de banda un camí que surt a la dreta i trobem unes pedres blanques molt grans. Són roques calcàries, unes roques sedimentàries riques en carbonats càlcics i molt diferents dels esquistos pissarrosos i gneissos que trobem al llarg del recorregut. A l’esquerra, en un sot, es troba un antic forn de calç.

20 min. Antic forn de calç (331 m)

En aquest forn, les calcàries eren cremades per obtenir-ne calç, que es feia servir per emblanquir les cases. Abandonat i molt deteriorat, el bosc l’amaga.

A banda i banda del camí abunda una petita planta aromàtica, el cap d’ase. La pista puja recta deixant de banda un sender a l’esquerra i, més endavant, un altre a la dreta, més cobert de vegetació.

Posteriorment trobem un revolt molt marcat a la dreta, l’anomenat “revolt de Talavera”, i deixem de banda el camí que surt a l’esquerra. De vegades, s’observa un petit toll d’aigua i se sap que en aquesta zona abunden els eriçons per la quantitat d’excrements que s’hi troben.

30 min. Revolt de Talavera (390 m)

La pujada s’accentua veient a la nostra dreta el bosc de les Gavarres. S’observa un canvi de color del bosc per la presència de pins pinyers. També, veiem la cantera de Magan, una cantera que funciona a l’actualitat i que provoca un fort impacte a la muntanya.

El camí s’enfila, entrant a àrees no cremades pels últims incendis. A l’esquerra del camí, s’ha construït un dipòsit d’aigua per fer-lo servir en l’extinció de possibles incendis.

35 min. Pla de Talavera (431 m)

Arribem a una zona planera i fem un descans, mentre contemplem les alzines sureres i la seva explotació. És un bosc madur, però no presenta un estat salvatge, ja que per fer l’extracció del suro es requereix la neteja del sotabosc per poder accedir a l’arbre. Aquí trobem arbusts com el bruc boal, el bruc d’escombres i l’arboç, que durant la tardor dóna uns fruits vermellosos, les cireres d’arboç. En aquest pla conflueixen molts camins.

Deixem de banda un camí que mena cap al sud i altre que baixa cap al nord-est. Amb molta atenció, prenem la pista de pujada a l’esquerra i de seguida tornem a prendre el camí de la dreta.

Aquí s’inicia la pujada més forta al turó de Montsoriu, amb un bosc ple de brancams caiguts i suro.

Posteriorment, arribem a una cruïlla on prenem el camí que gira a l’esquerra, deixant de banda el camí recte de la dreta. El camí va fent llaçades i guanya altitud. Travessem el bosc d’alzines sureres, que ens proporcionen força ombra. Tornem a sortir a una altra cruïlla, on deixem de banda el camí que surt a l’esquerra. Davant nostre s’aixeca una gran alzina surera.

40 min. L’alzina (465 m)

Sota l’alzina apareix una pintada en el marge d’un castell amb una taca de color verd. Més endavant, trobem un gran revolt a l’esquerra, que ens porta a un petit pla.

Primer trobem un petit eixamplament, que és una zona propícia a entollar-se, molt ideal per a la fauna. Deixem el camí que surt a l’esquerra i continuem pujant a la dreta.

En el pla pròpiament dit, prenem el camí que s’enfila de forma molt pronunciada, cap al nord-oest. Aquest es va enlairant fins a arribar a una cruïlla, on deixem de banda el camí que surt a l’esquerra. Davant nostre, apareix una esplanada, on aprofitem per descansar.

52 min. Els rocams (536 m)

Al final d’aquest pla, cap al nord-est, s’observa un sender pedregós i costerut. Prenem aquest corriol que passa prop d’una gran alzina surera. Continuem pujant, tot i que hi ha diferents dreceres, fins arribar a un petit turonet. El corriol continua cap a l’esquerra fins enllaçar amb un dels revolts de la pista d’accés al castell. En aquest revolt veiem un senyal que ens indica la prohibició d’acampar. Continuem pel camí ample que puja cap al nord-oest. El cim de Montsoriu és molt allargassat i ens endinsem pel vessant que mira a la vall d’Arbúcies. Uns xiprers aïllats ens orienten que arribem a la torre de les Bruixes.

1h 05 min. La torre de les Bruixes (628 m)

Aquesta torre és una fortificació quadrada, avançada uns 100m del castell, la qual estigué unida per un camí fortificat.

Queden restes dels murs de pedra que flanquejaven el camí. La missió de la torre era protegir el castell i vigilar la vall d’Arbúcies i la carretera del Rieral, que comunicava amb Hostalric.

Travessem un espès bosc d’alzines i descobrim el gegantí i fantàstic castell de Montsoriu.

1h 15 min. El castell de Montsoriu (649 m)

El castell de Montsoriu és una de les fortaleses medievals més notables de Catalunya. La seva edificació data dels segles XII-XIV i es va construir per ordre dels vescomtes de Cabrera. Està format per tres recintes escalonats, dels quals queden torres, muralles i habitacions. El recinte Jussà era totalment defensiu.

El recinte mitjà comprèn un gran pati d’armes, amb una cisterna central. Aquí podem veure les parets de la capella dedicada a Sant Pere, amb els finestrals gòtics i els pilars que sostenia la campana.

Finalment, la part més enlairada, el recinte Sobirà, amb la imponent torre de l’homenatge que tanca la zona noble del castell. Cal prestar molta atenció i mantenir unes actituds prudents, per conservar i evitar el deteriorament del patrimoni d’aquest castell.

Si voleu fer una visita a l’interior del castell, us recomanem que reserveu una visita guiada a la web del castell:  http://www.montsoriu.cat

No podem deixar de banda el fantàstic paisatge que apareix davant nostre. Aprofitem la talaia que ens proporciona el castell per gaudir d’aquest vessant del Montseny.