La font de la Pintoresca

Una excursió per gaudir de la humitat del bosc de ribera

L'itinerari

  • Dificultat: Baixa
  • Edat recomanada: 6 anys i més
  • Distància: 5,40 km
  • Desnivell positiu acumulat: 87 metres
  • Temps estimat: 01h00
  • Població propera: Breda
  • Punt de sortida: Can Massaguer
  • Punt d'arribada: Can Massaguer

Resum de l'itinerari

Les fonts i els bells paratges on estan emplaçades són alguns dels atractius que justifiquen apropar-se a aquests vessants del Montseny.

El recorregut no és dificultós, ja que presenta poc desnivell. S’inicia a la casa de colònies Can Massaguer i travessa boscos d’alzina surera i camps de conreu, aproximant-nos a la vida agrícola i forestal dels masos i masies del municipi de Breda.

La font de la Pintoresca, situada a la riera de Breda, és un dels paratges més bonics i coneguts de la zona. La humitat ambiental i la proximitat de l’aigua permeten el creixement d’una vegetació característica, el bosc de ribera, que ens acompanya al llarg de la riba oferint-nos un indret de descans i ombra.

Si el bon temps ens acompanya, sempre podem refrescar-nos els peus a les seves aigües netes i fredes.

Fixa't

  • Les roques
  • L’aigua com a recurs i com a font d’energia
  • Les vistes panoràmiques del Montseny
  • El molí d’en Bosc
  • Les masies i la vida al camp
  • La recuperació del bosc cremat
  • Els ocells i el seu cant
  • Els salts d’aigua de la riera
  • Els verns i els pollancres
  • Els gripaus i les salamandres
  • La font de la Pintoresca
  • Els camps de conreu

Descripció llarga

Can Massaguer (260 m)

Situats a la façana principal de Can Massaguer, voregem la casa per prendre-hi la pista principal d’accés, fins arribar a la carretera del castell i de la urbanització Fogueres de Montsoriu. Els entorns de Can Massaguer ens mostren antigues feixes de conreus abandonades, amb una bassa i envoltats de sureres, d’on es treia el suro.

5 min. Carretera del Castell (255 m)

Aquesta carretera era anomenada antigament com el camí ral de Gaserans al Castell de Montsoriu. Un cop a la carretera, pugem una mica i a la nostra esquerra trobem una cadena, on prenem una drecera que baixa per la torrentera.

9 min. Sot de la Comafosca (227 m)

El corriol baixa pel sot de la Comafosca, moltes vegades sec. Antigament hi havia un hivernacle, però l’incendi forestal de l’any 1994 va destruir-ne les instal·lacions. Avui dia, encara observem petits arbres i rosers bords al costat de la construcció i els carrils d’accés als planters. Seguim baixant, fins trobar la cruïlla amb la carretera de Breda a Arbúcies, on trobem un petit magatzem i una cadena.

Sortim a la carretera, i hi caminem, uns 200 m en direcció a Breda (cap al sud). Després prenem una pista ampla que surt a la dreta, i ens endinsem per un petit alzinar, fins arribar a Cal Maton.

15 min. Cal Maton (230 m)

Cal Maton és una petita masia que trobem després de la pujada. Diversos camins accedeixen a la casa, però nosaltres, sense entrar a la finca, prenem un corriol a l’esquerra que continua cap al sud. Uns metres més endavant, uns eucaliptus aromatitzen el camí. Són arbres de creixement ràpid, molt utilitzats en jardineria i en repoblació forestal, aspecte molt discutit actualment.

Continuem pel dret i, a la nostra esquerra, deixem can Roc. Davallem per una zona ombrívola i amb molts rocams; i travessem un torrent, moltes vegades sec.

Posteriorment, veiem un camp de conreu, amb una gran pedra i una gran alzina a prop del camí. A mà dreta s’aixeca un petit mas, anomenat can Manta, i el voregem fins la porta principal.

18 min. Can Manta (228 m)

Davant d’aquesta masia, prenem una pista que surt a l’esquerra. Enmig de camps de conreu, una petita illa d’alzines ens orienta per arribar a la carretera de Breda a Riells. Des d’aquí observem el paisatge, amb el turó de Morou i el cim de les Agudes.

20 min. Carretera Breda-Riells (232 m)

Baixem per la mateixa carretera en direcció a Breda (cap al SE). Darrere nostre tenim el castell de Montsoriu. Deixem de banda dues pistes a mà esquerra, que arriben a dues fàbriques de terrissa. La producció de terrissa i ceràmica és una activitat artesana i industrial de Breda, des segle XVI. Es creu que els primers mestres i impulsors d’aquesta activitat van ser els monjos de Breda.

Davant nostre, veiem la vila de Breda, amb la silueta del seu campanar romànic de cinc pisos i amb 32 m d’alçada, vestigi del primitiu monestir de Sant Salvador, aixecat al segle XI pels vescomtes de Cabrera.

La carretera circula enmig de pollancres i camps de conreu. Uns metres més endavant, trobem una alzina surera a mà dreta, al costat del trencall a la dreta que hem de prendre per anar a la Torre de Robert.

27 min. Torre de Robert (216 m)

El sender planeja en direcció SO, amb diverses alzines i roures, d’enormes dimensions que amaguen la Torre de Robert, amb l’antic mas al costat d’una edificació més moderna. Davant d’aquesta casa trobem uns pollancres.

Travessem una cadena i la pista continua per anar a trobar el sot de la riera de Breda. És una zona molt oberta, on s’observen els efectes de l’incendi forestal de l’any 1994 i la seva posterior recuperació.

Deixem de banda un trencall a la dreta i continuem baixant per una pista pedregosa enmig de camps de conreu. Continuem recte, fins a trobar un revolt molt marcat i el resseguim cap a l’esquerra. Deixem de banda el corriol a la dreta que mena a Can Bosc.

Més endavant, trobem una cruïlla. Deixem de banda el corriol de l’esquerra, davant d’un edifici enderrocat i uns camps de conreu, ja que aquest ens duria al mateix poble de Breda (en uns 25 min.). Nosaltres prenem el camí de la dreta i, tot seguit, sentim la remor de l’aigua de la riera de Breda.

32 min. La Pintoresca (207 m)

Arribem a la riera de Breda i continuem pel corriol que remunta pel marge esquerre. Sense creuar el pont, continuem entre grans pedres fins al final del corriol, on trobem la font de la Pintoresca. La font de la Pintoresca és situada en un bellíssim indret de la riera de Breda i és una de les principals i conegudes fonts de la vila. Durant algunes èpoques de l’any, la font no raja aigua. Al darrere mateix de la font, en una gran pedra apareix la inscripció d’una data “12-2-1912”.

Aquesta font era antigament un lloc predilecte per als vilatans de Breda com a zona de passeig, tant per la seva ombra com per la claredat i frescor de les seves aigües.

Entre alts pollancres i verns, trobem l’antic molí d’en Bosc, a l’altra banda del pont de fusta. S’observa la casa, el molí i, al darrere, una bassa que recull aigua de la riera.

De tornada, prenem el mateix camí fins a la carretera de Breda a Riells. Un cop a la cruïlla, baixem per la carretera en direcció a Breda (cap al SE). Passem per can Marianu, un antic mas groguenc convertit en restaurant. Trobem una cruïlla de carreteres, i girem a l’esquerra, deixant de banda els altres accessos a la vila de Breda. Posteriorment, trobem a mà esquerra un trencall de terra, que ens porta a can Rafeló.

42 min. Can Rafeló (198 m)

Can Rafeló és un granja molt gran, a peu de pista, amb uns dipòsits de pinso i uns estables immensos on es troben gran quantitat de vaques productores de llet.

La pista deixa a l’esquerra can Climent, dedicada actualment a la cria d’ovelles, i acaba a la carretera de Breda a Arbúcies. En aquest punt, existia una creu i la gent el coneix com “la creu d’en Climent”.

Creuem la carretera amb precaució, per prendre, a l’altra banda, una pista que baixa. És l’antic camí ral d’Arbúcies.

45 min. Pont del Mut (180 m)

Creuem aquest pontet de pedra sobre el torrent de Vila-seca i a la dreta veiem una zona de repoblació de plataners.

Continuem i girem a l’esquerra per damunt del torrent de Repiaix. A la dreta deixem la pista d’accés a can Miloca i can Ceba. El nostre camí s’enlaira i es trifurca un tros més enllà.

47 min. Trifurcació (185 m)

Trobem unes alzines sureres molt grans i prenem la pista que gira a l’esquerra, deixant de banda la resta de camins.

Superada una lleugera ondulació del terreny, la pista s’endinsa altra vegada entre alzines sureres i retorna a la vora del torrent de Repiaix. Sense deixar la pista principal, arribem a una zona ampla i planera, record d’una antiga cantera de sauló.

50 min. El sauló (200 m)

En aquesta explotació s’obtenia sauló, una sorra obtinguda de l’alteració del granit en entrar en contacte amb l’exterior. És un material molt utilitzat a la construcció per fer ciment, pavimentar carrers o revestir parets.

Travessem la zona fins trobar un corriol que supera un talús. Sortim a uns terrenys replantats amb pins i girem a la dreta prenent un corriol que, en direcció NW, penetra novament en el bosc. Aquest corriol es transforma en una pista molt aixaragallada per la pluja i va guanyant altitud, fins arribar al coll de n’Orri.

57 min. Coll de n’Orri (236 m)

Aquest coll es troba a la mateixa carretera. És la zona més baixa, per saltar de la vall de Breda a la vall d’Arbúcies, i uneix els vessants de Montsoriu amb els de la serra de Gaserans. A mà dreta trobem una creu de terme que separa els municipis de Breda i de Sant Feliu de Buixalleu. Creuem la carretera i pugem per la carretera de Fogueres un centenar de metres, fins trobar, a la dreta, la pista de Can Massaguer.

60 min. Can Massaguer (260 m)

Can Massaguer era antigament el mas Orri, que donà nom al coll. L’itinerari finalitza a l’Escola de Natura i casa de colònies Can Massaguer, sota els vessants del castell de Montsoriu.

Segueix-nos!

No et perdis les nostres ofertes!

  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Segueix-nos també a les xarxes socials

Somos Fundesplai

Somos una entidad sin ánimo de lucro que trabaja desde hace más de 45 años a favor de la educación y la felicidad de los niños y niñas, la equidad, la inclusión social, la protección de la naturaleza y el desarrollo del Tercer Sector.

El entorno natural de las casas de colonias es ideal para desarrollar nuestra tarea.