La Torrota de Vacarisses

Agafem el camí sense asfaltar on hem aparcat els cotxes i després de caminar uns metres veurem que ràpidament es converteix en una pista forestal. Seguim la pista sense deixar-la i al cap de poc trobarem una indicació que ens marca La Torrota a l’esquerra: agafem aquest sender fins arribar a la carena.*

Un cop dalt la carena, en el punt on hi ha una torre elèctrica, girem a l’esquerra sense deixar el camí. Ens trobarem un tros abans d’arribar on hi ha una petita grimpada. Si l’excursió es fa amb els més petits i no poden fer-la, hi ha un camí alternatiu a mà esquerra que voreja i ens porta igualment al cim.

Des de l’estratègica localització de la Torre de Vacarisses s’albira Montserrat, les valls de Rellinars i Vacarisses i la fondalada del torrent de la Xoriguera. Antigament era un lloc de guaita estratègic per prevenir les ràtzies sarraïnes procedents de l’altra banda del riu Llobregat. Servia per la vigilància i també per la transmissió òptica amb altres torres, com la de Montserrat o la de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Per iniciar la tornada desfem el camí fins a la torre elèctrica, punt on continuem en línia recta enlloc de baixar. Passarem pel costat d’un dipòsit d’aigua, situat en una zona amb bastantes plantes aromàtiques (principalment farigola i algun cap d’ase o romaní dispersat). Uns metres més endavant veurem una pista forestal de terra que devalla en direcció a l’inici de l’excursió.

Agafem la pista de terra i comencem a baixar. Després de trobar-nos alguns revolts i d’anar baixant progressivament ens trobarem amb l’últim gir en forma de U (pràcticament de 180º): seguim baixant uns quants metres, ara amb una pendent més pronunciada, i  arribarem al cartell que hem trobat al principi i que ens indica la pujada a la Torrota per la zona de grimpada. Desfem l’últim tram de pista forestal i arribem a la zona d’aparcament on hem deixat els vehicles (si tenim sort i fem la sortida a mitjans/finals d’estiu, veurem que a banda i banda de la pista forestal hi ha uns quants esbarzers ben desenvolupats i farcits de mores, si ningú n’ha agafat abans!).

* Si les famílies van amb infants molt xics, potser és millor pujar i baixar per la pista principal de terra, deixant la indicació de la Torrota a la nostra esquerra i seguint pujant. Un cop arribats al dipòsit d’aigua cal tenir controlats als menuts i menudes, ja que fins a La Torrota hi ha un parell d’espais de grimpada o amb precipici al costat.