La vila del Montseny

Excursió per descobrir un poble ple d'història

L'itinerari

  • Dificultat: Mitjana
  • Edat recomanada: 10 anys i més
  • Distància: 4,00 km
  • Desnivell positiu acumulat: 202 metres
  • Temps estimat: 01h50
  • Població propera: Montseny
  • Punt de sortida: La Traüna
  • Punt d'arribada: La Traüna

Resum de l'itinerari

Aquest itinerari ens porta des de la casa de colònies La Traüna fins el poble del Montseny.

El municipi, molt extens i d’un terme abrupte i accidentat, comprèn la part central del Parc Natural del Montseny, fins als cims de les Agudes, Matagalls i puig Drau.

Dins el seu terme hi ha l’antic monestir benedictí del segle XI de Sant Marçal, que actualment funciona com hotel i que encara conserva les habitacions i el mobiliari de l’època. Al seu costat s’aixeca l’ermita romànica actualment restaurada. També dins el municipi trobem Sant Bernat, un indret on hi ha una ermita neoromànica i un hotel amb el mateix nom.

Fixa't

  • La riera Xica
  • Els rastres de senglar (petjades i furgades)
  • Les plantes del sotabosc
  • Els ocells
  • L’Oda a la pàtria
  • El paisatge
  • Les plantes aromàtiques
  • Els rastres d’animals com l’esquirol, la fagina,..
  • El bosc de pi pinyer
  • La plaça de la Vila
  • El boix de l’església
  • L’exposició permanent del Parc Natural del Montseny

Descripció llarga

 La Traüna (730 m)
Situats a l’entrada de la casa de colònies La Traüna sortim per la porta principal i baixem pel camí de l’aparcament en direcció SW, entre les feixes de la Traüna. Deixem de banda un gran castanyer i a uns 100 m més endavant trobem una torre elèctrica. Baixem per la seva dreta per on es dibuixa un corriol que s’endinsa a l’alzinar, fins entroncar-nos amb la pista que remunta des de la riera Xica fins a l’Escola de Natura de la Traüna. Baixem per la pista fressada en direcció SW, el so de l’aigua ens indica la presència propera de la riera.
10 min. La riera Xica (650 m)
Travessem la riera Xica, també anomenada sot de l’Areny, per la passera. Aquest torrent recull l’aigua dels diferents cursos d’aigua del vessant del turó de l’Home i l’envolta un magnífic bosc de ribera. Aquest bosc està format per una gran diversitat d’arbres de fulla caduca que gaudeixen de la frescor de la zona durant tot l’any.
Amb una guia d’arbres no ens serà gens difícil localitzar i identificar els oms, amb la seva fulla asimètrica, els freixes de fulla composta, els verns, amb la fulla escotada, els pollancres, amb la fulla triangular o les grans fulles palmades dels plàtans.
Seguim per la pista i a tot just 100 m trobem un camí força tapat que marxa a l’esquerra, en direcció sud-est i que no agafem. Prenem per contra, un corriol que remunta d’aquest punt en direcció SW. En aquest tram del camí podem trobar rastres de senglar, alguna furgada a la vora del camí, o alguna petjada en el fang encara humit.
A uns 150 m una clariana ens permet veure la Traüna al NE, i a l’est el turó de l’Home (1706 m). Continuem pel camí, en direcció NW, passem pel costat d’una torre elèctrica plantada en una zona molt més assolellada. És un bon indret per cercar plantes aromàtiques com el cap d’ase. El camí s’eixampla en direcció SW i passem per una zona de falgueres i joves castanyers. A no més de 300 m trobem una cruïlla.
Deixem el camí de l’esquerra i seguim pel camí en direcció SW que mena a una pista de desforestar que arriba fins al càmping de can Cervera.
20 min. Can Cervera (685 m)
Arribem al gran prat de Can Cervera on podem veure cavalls o ovelles pasturant. Aquesta masia, juntament amb can Jovany, formen part de l’anomenat veïnat de Vila-seca.
Aquest veïnat era presidit per la capella de Santa Anastàsia, avui totalment enrunada. Pels documents que es conserven sabem que era una obra romànica, probablement del segle XII.
Al cim del replà hi trobem una estela, on hi ha gravat un fragment de l’Oda a la Pàtria (1833) d’un dels iniciadors de la Renaixença, en Bonaventura Carles Aribau (1798 -1862), bastida en el centenari de la seva publicació.
Seguim per la pista que voreja el camp, en direcció NW, passem pel costat de la piscina i del camí d’entrada a la masia.
Més endavant, tenim unes vistes impressionants de tres cims del Montseny: El puig Drau (1344 m) al SW, el turó de l’Home (1706 m) a l’E i el Matagalls (1697 m) al NW.
A uns 250 m la pista gira i trobem un camí que surt en direcció SE tancat per una cadena. Anem cap a la cadena i a 10 m abans d’arribar, prenem un corriol que baixa en direcció S.
És un corriol assolellat on trobem una gran varietat d’arbustos i aromàtiques. Més endavant ens espera una cruïlla.
Prenem sempre el camí que baixa en direcció S. No és estrany trobar el rastre d’alguna fagina, doncs habitualment deixen els seus excrements amb restes de fruits al bell mig del camí. Les pinyes rossegades per esquirols o ratolins ens fan adonar que a poc a poc anem entrant a la pineda de pi pinyer.
35 min. La pineda (580 m)
Ens endinsem a la pineda, i si el dia és calorós notarem la profunda olor a resina que desprenen aquest tipus de boscos. La resina és una substància que segreguen les diverses espècies de pins. Té com a funció bàsica la cicatrització i la desinfecció de les ferides. A més a més és una substància molt inflamable.
Per la supervivència davant els incendis, en aquests territoris de clima mediterrani s’estableixen dues adaptacions antagòniques.
D’una banda trobem unes espècies que d’una manera o d’una altra, afavoreixen els incendis. Són les espècies piròfites i en aquest grup podem considerar els pins.
Això vol dir que són arbres que afavoreixen el desenvolupament dels incendis i a més en surten beneficiats. Els afavoreix, tant per la presència de la resina com per la disseminació que en fa, del foc, al esclatar les pinyes. D’altra banda les altes temperatures que es produeixen en els incendis fan d’estímul als pinyons per a que germinin.Però juntament amb els pins trobem les alzines i sureres, amb una estratègia totalment diferent. Aquests arbres s’hi han adaptat resistint, les seves soques i fins hi tot els troncs, al foc. L’arbre per la majoria de la parts aèria, les fulles i les branques primes, però amb les primeres pluges, rebroten per les soques.
Continuem pel corriol en direcció SE, i a uns 100 m trobem una cruïlla de camins. Continuem caminant pel que baixa en direcció SE. A tot just 300 m, tornem a trobar una altra cruïlla, i altra vegada continuem el sender direcció SE fins arribar a la pista d’accés al poble. En aquest darrer tram del corriol hi ha moltes maduixeres, així doncs, si som a finals de primavera, no ens estarem de fer un petit mos tot remenant amb compte les menudes fulles.
Agafem la pista de baixada en direcció SW. Inicialment és un camí de terra per finalitzar més endavant en camí asfaltat.
Passem pel costat d’algunes cases, com el Ferrer de dalt i cal Xerric, fins arribar al poble.
50 min. El poble del Montseny (528 m)
El poble està format per un petit nucli urbà a l’entorn de la plaça de la Vila. A la plaça hi ha una font i a l’altre costat del carrer trobem l’església de Sant Julià de Montseny. Aquesta està formada per un edifici romànic, ampliat i totalment transformat als segles XVIII i XIX. Fora del campanar i alguns murs aprofitats, la resta es correspon al barroc tardà, amb quatre voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. A l’església es guarden restes d’antics retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, així com una pila baptismal dels segles XVI i algunes peces d’orfebreria del XVIII i XIX. Eren copratrons antics de l’església, cosa que suposa un edifici antic de tres absis, Sant Pere i Sant Miquel. Al costat hi ha la rectoria, del segle XVI.
Envolta l’església un espai enjardinat on trobem un dels arbres monumentals de Catalunya, el centenari boix de l’església (Buxus sempervirens).
Passejant pel carrer principal del poble passem pel costat del punt d’informació, al costat l’Ajuntament, i un seguit de comerços i restaurants. El camí s’enfila fins arribar a la benzinera i una mica més amunt trobem la font del Pujol, una font d’aigua molt bona des d’on podem veure una panoràmica del poble.
De tornada, el passeig de les escoles ens porta fins l’escola del poble i el casal cultural on hi podem veure una exposició de les esquelles del ramat d’un pastor del municipi i l’exposició permanent sobre el Parc Natural del Montseny. Aquesta exposició és oberta, habitualment els dissabtes i festius i s’hi exposa les característiques naturals (flora, fauna, relleu, climatologia, etc.) i els aspectes d’interacció de l’home amb el medi (història, poblament, cultura i tradicions, etc.).
La resta del municipi està format per masies disperses, moltes de les quals ara són tancades o aprofitades per a segona residència.
El terme municipal és força ampli, trencat i abrupte, marcat pel gran desnivell que hi ha entre el Matagalls i les Agudes al N del terme fins a la vall de La Tordera i el pla de La Calma cap a l’W. De la gran quantitat de sots i rieres del municipi són totes tributàries de La Tordera, destacant-ne la riera Xica, la de la Castanya, el sot Mal i el del Teix, tots ells d’aigües fresques i netes. La vegetació natural canvia segons l’altitud i així, seguint aquesta trobem l’alzinar amb marfull, l’alzinar muntanyenc, castanyedes i rouredes, fagedes i a les zones culminals, avetoses i matollars de ginebró. Els conreus els trobem en feixes graonades, i poc amples i als pendents baixos i assolellats. Aquests es redueixen a conreus de cereals, patates i llegums. La ramaderia, abans força notable, avui està molt minvada. La principal base econòmica del municipi és sobretot el sector serveis, ja que és un punt molt important d’estiueig i centre d’excursions.
1h 50 min. La Traüna (730 m)
De tornada, fem el mateix camí a la inversa i en una hora serem a la casa de colònies la Traüna.

Segueix-nos!

No et perdis les nostres ofertes!

  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Segueix-nos també a les xarxes socials

Som Fundesplai

Som una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa més de 45 anys a favor de l’educació i la felicitat dels nens i nenes, l’equitat, la inclusió social, la protecció de la natura i el desenvolupament del Tercer Sector. 

L’entorn natural de les cases de colònies és ideal per desenvolupar la nostra tasca.