Sant Martí del Montseny

Excursió per descobrir un poble ple d'història

L'itinerari

  • Dificultat: Mitjana
  • Edat recomanada: 10 anys i més
  • Distància: 14,00 km
  • Desnivell positiu acumulat: 280 metres
  • Temps estimat: 04h00
  • Població propera: Montseny
  • Punt de sortida: La Traüna
  • Punt d'arribada: La Traüna

Resum de l'itinerari

Aquest itinerari, que comença amb un suau descens des de la casa de colònies La Traüna, ens apropa amb facilitat a l’antiga ermita de Sant Martí del Montseny. Tot i que la Traüna pertany al terme municipal de Fogars de Monclús, la seva situació fa que es trobi més lligada, per proximitat, al poble de Montseny. Justament aquest itinerari recorre diversos dels veïnats d’aquest altre municipi.

La majoria de veïnats s’arreplegaven a prop d’una capella. Així trobem l’enrunada capella de Santa Anastàsia, al veïnat de Vila-seca; el nucli del poble de Montseny i el veïnat de la Pocafarina a l’església de Sant Julià i el veïnat de Montseny d’Amunt a l’ermita de Sant Martí del Montseny.

Durant el recorregut passem per l’antic molí de la Llavina, a la Tordera. D’aquest molí només en resta l’edifici i dos rodets, que són les rudimentàries turbines que feien girar la mola per moldre. A l’entorn del molí trobem les construccions que en molts casos complementaven la vida del moliner; la feina de pagès. És important que si us apropeu al molí, tingueu en compte que és una propietat privada i que com a tal l’hem de respectar.

Fixa't

  • El sot de l’Areny
  • La font de la Guillota
  • Els castanyers
  • El paisatge
  • Els líquens
  • El veïnat de la Pocafarina
  • Els rastres dels animals
  • La força de l’aigua
  • El pont de la Llavina
  • El molí de la Llavina
  • Els camins empedrats
  • L’ermita de Sant Martí

Descripció llarga

 La Traüna (730 m)
Situats a l’entrada de la casa de colònies La Traüna baixem pel camí d’accés a la casa, en direcció nord. Deixem a la dreta els tres castanyers monumentals de la Traüna. Aquests castanyers van ser plantats el primer terç del segle XIX.
Passem al costat de la cadena i baixem per la pista principal en direcció NW, deixant a la dreta el camí que puja cap a Sant Marçal i el veïnat de França. El camí deixa els terrenys de les Vernedes i travessa un atapeït alzinar.
10 min. Font de la Traüna (700 m)
Per l’esquerra trobem un accés que ens retorna cap a la Traüna i cap a la font del mateix nom. Aquesta la trobarem al final de la llarga feixa, situada en un racó ombrívol, voltada d’unes nogueres i uns bancs per seure.
Continuem baixant sense deixar la pista i observem com, amb la frescor, canvien els arbres que formen el bosc. Apareixen verns, pollancres, plàtans i freixes. Ens apropem a la riera Xica o sot de l’Areny. L’ambient, molt humit, permet el creixement exuberant de les falgueres. Entre les més freqüents observem la falguera mascle, la falzia negra i la falguera comuna.
Uns minuts després de passar la riera, trobem a l’esquerra un trencant amb dos camins. L’un continua cap a l’W, cap a can Cervera i l’altre cap al SE, cap a la capçalera de la serra de Navall.
Continuem avall, deixant enrere algun altre trencant. A la dreta observem la Traüna a dalt del vessant del sot de l’Areny.
25 min. Font de la Guillota (650 m)
A l’esquerra del camí i mig amagada entre la verdor de la vegetació, es troba aquesta petita font que reconeixerem pels bassals que origina al camí. En aquesta zona el bosc dominant és un alzinar madur i ben constituït, clapejat de petites perxes de castanyers. Just enmig d’un tancat revolt a l’esquerra de la pista, trobem un camí que ens mena, amb forta pujada cap a can Cervera i el veïnat de Vila-seca.
Un segon revolt a l’esquerra situat a les últimes estribacions de la serra de Navall, ens marca el punt on observar el paisatge. A la dreta, i abocant-nos cap a la vall, s’observa la vall de La Tordera, l’imponent vessant sud del Matagalls (1697m.) al N, i el turó de l’Home (1706 m.) i les Agudes (1703 m.) a l’E i el puig Drau (1344 m.) a W.
50 min. Camí de can Cervera (660 m)
Ampla pista d’accés al càmping can Cervera. Continuem de baixada cap a la dreta. El bosc esdevé més eixut, i dins l’alzinar hi trobem algunes sureres, roures i pins.
Un altre revolt tancat del camí ens aboca, a gran alçada, sobre la vall de La Tordera, el pla de La Calma i els vessants del Matagalls.
En aquesta zona més assolellada trobem les pedres i troncs coberts per gran varietat de líquens. Aquests éssers, són indicadors de la contaminació ambiental, ja que són molt sensibles als factors contaminants. El camí continua en suau descens, trobem diversos trencalls, però sempre continuem per la pista més fressada.
Continuant cap a vall, tres cases ens serviran de referència al apropar-nos a la carretera de Palautordera. Són can Pere, cal Mató i cal Jaumet.
1h 5 min. Can Besa (525 m)
Arribem a la ctra. BV 5301, de Palautordera a Seva, la travessem i arribem a can Besa, avui un restaurant. Continuem per la pista pavimentada del restaurant, passant diverses instal·lacions. Entronquem amb la GR 5, fitada amb taques de pintura blanca i vermella, en direcció W i en baixada.
Passem l’aparcament i uns metres més avall trobem una cruïlla de tres camins. Deixem els dos laterals i continuem pel del mig, ja sense pavimentar, seguint les marques de GR.
Ens anem apropant, ràpidament, a La Tordera, i en algun punt del camí sentirem el brogir de l’aigua. Entre les capçades dels arbres ja s’observa el riu. Per un trencant, a l’esquerra del camí s’arriba a La Tordera. En aquest punt, la vall s’ha tancat i el riu passa encaixonat entre uns grans blocs d’esquists. Aquesta zona del riu és refugi de pesca.
Uns metres més endavant trobem un gual per on, segons l’època de l’any, podrem creuar La Tordera amb certa dificultat.
Aquest gual ens porta cap al veïnat de la Pocafarina i cal Teixidor, ja en el bloc del pla de La Calma. El camí continua en suau pujada fins arribar al Pont de la Llavina.
1h 25 min. El pont de la Llavina (450 m)
Arribem al pont de la Llavina, que creua La Tordera en aquest punt tan estret. A la zona hi domina un esplèndid bosc de ribera. Passat el pont i seguint riu avall, trobem la fusió de La Tordera amb el Torrent de la Castanya. Ambdós cursos d’aigua tenen un cabal molt important.
Retornem cap al pont i seguim cap al N. Les marques vermelles i blanques ens continuen acompanyant des de la carretera i no les deixarem fins arribar a Sant Martí.
El camí voreja el riu i trobem, a la dreta un gual per passar-lo. Continuem en lleugera pujada, sense passar el riu, al costat d’uns camps i a l’ombra del bosc de ribera. Uns metres més endavant trobem una cruïlla. A la dreta arribem al molí de la Llavina (propietat privada) i a la l’esquerra el camí continua pujant cap a Sant Martí.
1h 30 min. El molí de la Llavina (460 m)
El molí de la Llavina és un antic molí fariner. El nom de molí és aplicat a màquines, que mogudes principalment per la força de l’aigua, serveixen per a trinxar, desfer o serrar diferents matèries.
En aquesta zona hi trobem tres tipus de molins: els molins paperers, els molins fariners, i els molins de pipes, que eren serradores per tallar troncs i polir soques.
El molí disposava d’un petit edifici, format per un obrador, on es disposaven les moles i els mecanismes per fer la molta. A sota, hi havia una mena de túnel, el carcavà, on voltava el rodet. A l’exterior era necessari disposar d’una resclosa al llit del riu, que desviava l’aigua per un rec cap a la bassa del molí.
Aquesta bassa proporcionava un cabal regular al molí. L’aigua passava de la bassa per la canal i queia fins al rodet. Un cop al rodet, l’aigua lliscava al carcavà i cap al riu. El rodet era una roda proveïda d’unes paletes, sobre les quals l’aigua, al caure, exercia la seva força i el feia girar. En aquest punt es transforma l’energia hidràulica en mecànica. El rodet portava encaixat un eix vertical que transmetia el moviment a la mola volandera, que rodava sobre la mola sotana, que estava fixa.
Els molins se situaven en un indret proper a un desnivell del riu i tan a prop com era possible d’un poble o uns veïnat. El moliner, normalment cobrava en espècie, és a dir, es quedava una part de la farina molta.
Retornem al camí principal i ens allunyem definitivament del riu. Caminem per un camí ample i trobarem diversos trencants que anem deixant seguint les marques blanques i vermelles de la GR per dins de l’alzinar. El camí passa a ser un bonic corriol, en forta pujada i alguns dels trams estan empedrats.
1h 55 min. Sant Martí del Montseny (610 m)
Arribem a Sant Martí del Montseny. Construcció del segle IX o X, d’estil pre-romànic i del que encara s’observen elements visigòtics. Està formada per una sola nau, allargada, i amb un campanar de cadireta. La teulada està feta amb bigues de fusta, a dues vessants i coberta amb lloses de la Calma i teules. A un dels costats hi ha una finestreta que permet venerar la imatge de Sant Martí.
La llargada de la nau fa pensar en afegits posteriors. Les parets estan arrebossades i emblanquinades, cosa que dificulta l’anàlisi de l’obra. La referència més antiga és de l’any 1601, quan ja feia centúries que l’església existia. El testimoni més antic correspon a l’ara de l’altar, que és evidentment romànica. Sant Martí era el patró dels moliners i d’aquí se’n deriva la dita: “per Sant Martí ni mola ni molí”. Una altra dita coneguda, aquesta referida als molins, diu: “el moliner porta l’aigua al seu molí”.
Retornem a la casa de colònies la Traüna pel mateix camí.

Segueix-nos!

No et perdis les nostres ofertes!

  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Segueix-nos també a les xarxes socials

Somos Fundesplai

Somos una entidad sin ánimo de lucro que trabaja desde hace más de 45 años a favor de la educación y la felicidad de los niños y niñas, la equidad, la inclusión social, la protección de la naturaleza y el desarrollo del Tercer Sector.

El entorno natural de las casas de colonias es ideal para desarrollar nuestra tarea.