La vila d’Arbúcies

Un passeig per descobrir Arbúcies, al cor del Montseny

L'itinerari

  • Dificultat: Baixa
  • Edat recomanada: 3 anys i més
  • Distància: 3,00 km
  • Desnivell positiu acumulat: 10 metres
  • Temps estimat: 05h20
  • Població propera: Arbúcies
  • Punt de sortida: Can Massaguer
  • Punt d'arribada: Can Massaguer

Resum de l'itinerari

La vila d’Arbúcies, a la comarca de La Selva, es troba a la vall que separa els massissos del Montseny i les Guilleries. Es troba molt a prop de la casa de colònies Can Massaguer, i bona part del seu terme municipal es troba dins dels límits del Parc Natural del Montseny.
L’exuberant marc natural que envolta la vila no empetiteix la història i les arrelades tradicions que han forjat el tarannà de la seva gent. Del període medieval cal destacar el castell de  Montsoriu (segles X-XVI), considerat un dels millors castells gòtics de Catalunya; l’església romànica de Sant Pere Desplà, amb pintures preromàniques, i les esglésies d’origen romànic de Cerdans, Lliors i Joanet.
Al segle XIX, Arbúcies patí el sotrac de la Guerra del Francès; conten que a l’any 1809 les tropes franceses prengueren i  saquejaren la vila. Un dels símbols d’Arbúcies és l’Arbre de la Llibertat, un plàtan centenari plantat a la plaça de la Vila amb motiu de la revolució de setembre de 1868.
L’itinerari proposat és una descoberta de la vila d’Arbúcies, centrant especial interès en la visita al Museu Etnològic La Gabella, on no ens podem perdre l’audiovisual de llegendes del Montseny. I per una altra banda en l’itinerari Rusiñol, un passeig naturalístic al llarg de la riera d’Arbúcies on podem contemplar les reproduccions dels quadres pintats durant les seves estades estiuenques a la vila.

Fixa't

  • L’Arbre de la Llibertat
  • Els porxos de la plaça de la Vila
  • La finestra de l’Hostal Nou al carrer Major
  • Les cases modernistes del carrer Camprodon
  • Museu Etnològic del Montseny “La Gabella”
  • Les llegendes del Montseny
  • La riera d’Arbúcies i el bosc de ribera
  • El gorg Nou
  • Les dites de Santiago Rusiñol
  • La silueta retallada del cim de Les Agudes
  • Les avetoses dels vessants de la vall
  • Els còdols gravats al llarg de la riera

Descripció llarga

Can Massaguer (260 m)
Des de la casa de colònies Can Massaguer, agafem el cotxe per fer els aproximadament 8 Km que separen la casa de colònies de la vila d’Arbúcies. Sortim per la pista forestal d’accés a la casa i baixem fins al coll de n’Orri, on trenquem a l’esquerra per anar a prendre la carretera GI-552, que ens portarà fins a l’entrada d’Arbúcies. A la meitat del recorregut deixem el trencall que condueix al nucli de Sant Feliu de Buixalleu, amb un terme municipal molt extens i al que pertany Can Massaguer.
10 min. Plaça de la Vila, Arbúcies (315 m)
Un cop a Arbúcies i, ja a peu, podem contemplar les cases noucentistes i modernistes del carrer Camprodon, al final del passeig de Palacagüina. El simpàtic nom del passeig ens recorda l’estret agermanament de la vila amb un poble de Nicaragua. Els principals exemples de cases modernistes són l’antiga Granja Royal, decorada amb rajoles dissenyades per l’arquitecte Masó, i l’antiga casa de Vicenç Bosch, propietari de l’empresa de licors Anís del Mono, on destaquen els esgrafiats de la façana i una finestra cantonera. Recorrent el carrer arribem, de seguida, a la plaça porxada presidida pel monumental i centenari plàtan, l’Arbre de la Llibertat.
Al costat de l’Ajuntament i de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita trobem el Museu Etnològic del Montseny La Gabella, un dels centres de documentació del Parc. El museu consta de 15 sales, distribuïdes en tres plantes, en les quals es poden aprendre interessants coses del medi físic, l’ocupació humana antiga, les societats tradicionals autosuficients, el lleure tradicional i la industrialització. Durant la visita hem de dedicar mitja hora a veure l’encisador audiovisual de llegendes del Montseny, centrat en les històries que, davant la llar de foc, s’han anat contant de pares a fills des de fa tants anys que ja se n’ha perdut els orígens. La sorprenent sopa de llegendes va estretament lligada a les misterioses dones d’aigua, éssers mitològics que han trasbalsat la vida a la contrada.
Sortim de la plaça de la Vila i al final del carrer Francesc Camprodon trobem un carreró sota una arcada que ens condueix, després de creuar per un pont de fusta, a l’inici del
Parc Municipal de la Riera d’Arbúcies.
És d’aquí d’on neix el denominat itinerari Rusiñol que ara seguirem. Aquest passeig integra diferents parcs municipals: la Corbadora, el prat Rodó, el sot del Palau, la Glorieta, el passeig del Montseny i el passeig del gorg Nou.
Passeig del gorg Nou
Amb la riera d’Arbúcies a mà esquerra, la fressa de l’aigua i envoltats de plàtans, comencem a gaudir de la bellesa d’aquest indret, que ja va captivar Santiago Rusiñol, un dels clars exponents del modernisme català pel que fa a la pintura i a la literatura. “El frondós paisatge d’Arbúcies, l’ombresa de les grans muntanyes d’Arbúcies; aquesta comunió frondosa que té aquesta vall meravellosa, aquest fondal de Catalunya que sembla un gran llit de nereides qu’és un tresor per somniar-hi”, escriu Rusiñol l’any 1927, al programa de la Festa Major. Sota l’ombra del bosc de ribera i amb taules i bancs que amenitzen el passeig, arribem a un pontet de fusta que porta, a mà esquerra, al parc infantil.
Parc infantil
Reculem per reprendre el nostre recorregut, que continuant recte ens condueix al gorg Nou. Comencem a trobar cites de Rusiñol que, si més no, ens fan pensar un xic: “Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la”, Santiago Rusiñol (1861-1931); Arbúcies 1920-1930.
Resclosa del gorg Nou
D’entre els espais més emblemàtics de la riera, el gorg Nou és el més concorregut per la seva bellesa i per la profunditat de les seves aigües. Asseguts sota un saüc podem llegir un plafó que ens explica com el gorg també fou aprofitat com a represa per donar energia a la fàbrica de pipes de fumar, situada al seu damunt, i que anteriorment havia estat la fàbrica de la llet (edifici actualment desaparegut). Retrobem el camí i continuem  avançant, ara en pujada, fins arribar al carrer Folgueroles, que hem de creuar.
Seguim el recorregut amb una tanca de fusta a mà esquerra.
Font del passeig del Montseny
Arranjada a peu de riera és una d’entre tantes fonts ubicades en llocs tranquils i feréstecs del terme municipal d’Arbúcies. La riera d’Arbúcies s’uneix a La Tordera, al seu pas per Hostalric, prop del turó de la fortalesa, esdevenint el seu principal afluent. Truites, barbs i anguiles són alguns dels peixos que es poden trobar en el seu curs. Ara, resseguint la riera, observem que predominen els verns, arbres d’escorça fosca i llisa i de fulla escotada, i que la mitologia ha associat des de sempre als esperits de l’aigua. Ens podem entretenir uns instants a cercar entre la fullaraca del terra les menudes i curioses pinyes que fan els verns.
El prat Rodó
Travessem un pont per anar, a mà esquerra, al prat Rodó, una esplanada de plàtans. A mà dreta tenim el parc de la Glorieta, que val la pena visitar de tornada. Tornem a creuar la riera per un pont de ferro i prenem el camí de la dreta, que poc a poc s’enlaira per sobre del nivell de l’aigua. Just després d’un altre pont de fusta arribem a una font molt abundant, situada a mà
esquerra de la riera.
Pont de la Corbadora
Pont de pedra que ens condueix al parc de la Corbadora, nom que prové de l’antiga fàbrica de rodes i cadires, i del qual avui dia només en resten les runes. La torneria és el tercer braç sobre el que se sostenia el procés d’industrialització d’Arbúcies, juntament amb la carrosseria i el tèxtil. La Corbadora, que sembla ser la fàbrica més antiga d’Arbúcies, va haver de tancar portes perquè un incendi en va arrasar tot l’edifici. Nosaltres passem al costat de la casa del guarda, totalment envaïda per la vegetació. Just després de creuar el pont tombem a mà dreta, passem per davant del restaurant de la Corbadora i trobem, a la vora d’una impressionant alzina surera, la font que porta el mateix nom. Per tornar cap al centre de la vila continuem avançant, baixem per la pista i travessem el prat Rodó.
Al poc de caminar, ens trobem amb unes escales, a mà esquerra, que pugen al parc de la Glorieta, de preciosos jardins on impera la tranquil·litat. A partir d’aquest punt només és qüestió de desfer un altre cop el camí fins al centre de la vila.
De tornada a la casa de colònies Can Massaguer
Abans de tornar a Can Massaguer, si disposem de temps i ganes, recomanem les rutes a peu senyalitzades a les esglésies romàniques de Santa Maria de Lliors i de Sant Pere Desplà, així com una de no senyalitzada a Sant Cristòfol de Cerdans. Ens caldrà informar-nos dels itineraris i les possibilitats que aquests ofereixen al mateix museu de la Gabella, Centre de Documentació i Oficina d’Informació del Parc Natural del Montseny.
Santa Maria de Lliors té el seu origen al segle X, però l’actual construcció és del segle XVII. Es va fundar com a església sotmesa a la de Sant Quirze i Santa Julita d’Arbúcies (any 923).
Aquesta última, totalment reformada al segle XVI, és d’estil gòtic tardà d’una sola nau i campanar amb una esvelta torre sobre el pla de les campanes. Actualment es conserva, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, un retaule gòtic de finals del segle XV sobre el Calvari de Sant Quirze i Santa Julita.
Sant Pere Desplà és una església romànica del segle XVII amb un interessant conjunt pictòric preromànic de finals del segle X o començaments del segle XI. Juntament amb les pintures de Campdevànol (avui desaparegudes), les de Sant Quirze de  Pedret i les de Terrassa són les úniques restes de pintura d’aquest període conegudes fins ara.
Sant Cristòfol de Cerdans és una església romànica d’estil llombard de finals del segle XI o principis del XII. Actualment té afegides dues capelles laterals del segle XVI i l’absis fou tapat, al segle XVIII, en adossar-s’hi la casa rectoral.

Segueix-nos!

No et perdis les nostres ofertes!

  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Segueix-nos també a les xarxes socials

Som Fundesplai

Som una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa més de 45 anys a favor de l’educació i la felicitat dels nens i nenes, l’equitat, la inclusió social, la protecció de la natura i el desenvolupament del Tercer Sector. 

L’entorn natural de les cases de colònies és ideal per desenvolupar la nostra tasca.