Ens encanta aquesta època de l’any perquè arriba el Carnaval i és el moment perfecte per disfressar-nos i divertir-nos molt!
Sabies que hi ha molts animals del nostre entorn que també es disfressen? Bé… no es tracta d’una disfressa com a tal, sinó que utilitzen tècniques de camuflatge i mimetisme i, per tant, sembla que vagin completament disfressats!
En aquesta entrada volem parlar-te de què són el camuflatge i el mimetisme, quines diferències tenen, i quins animals adquirit aquestes adaptacions evolutives. Alguns animals es “disfressen” amb per defensar-se o amagar-se i d’altres per atacar,… en definitiva,… per a tots representa una millora de la supervivència. L’evolució és increïble i al·lucinant!
Psst psst… Segueix llegint, que al final trobaràs un joc superdivertit!
Mimetisme o camuflatge?
Tant el mimetisme com el camuflatge són tècniques d’adaptació evolutiva que han adquirit moltes espècies d’animals i plantes per tal de protegir-se de depredadors, amagar-se o defensar-se, o per altra banda, passar desapercebuts per poder atacar. És veritat que les dues tècniques representen canvis morfològics, però realment són molt diferents! Anem a veure la diferència entre el mimetisme i el camuflatge.
El mimetisme és la capacitat d’un animal o planta d’imitar algun aspecte o la totalitat d’un altre organisme! Fa ús de la morfologia, la fisiologia i les conductes alienes amb l’objectiu d’enganyar els sentits dels altres animals amb qui conviu. D’aquesta manera, es pot obtenir una gran quantitat d’avantatges diferents. Normalment, no existeix cap mena de relació entre l’organisme que imita i el que està sent imitat. Dins del mimetisme, podem veure diferents tipus:
-
- Mimetisme batesià : aquesta adaptació fa que una espècie inofensiva sembli una espècie tòxica, perillosa o desagradable. D’aquesta manera es poden protegir dels depredadors. Per exemple: els sírfids, un tipus de mosca inofensiva que té colors d’abella i així evita que se la mengin els depredadors, o la serp corall falsa (inofensiva) que té els mateixos colors cridaners que la serp corall vertadera, molt tòxica, i per tant, els depredadors, l’eviten.
- Mimetisme müllerià: en aquest cas, parlem de la capacitat de dues espècies perilloses de semblar-se entre si amb la finalitat de crear una protecció compartida. Per exemple: algunes espècies de papallona tòxiques.
- Mimetisme mertensià: aquest és més poc freqüent i l’utilitzen algunes espècies molt perilloses per adoptar trets d’una altra espècie menys perillosa! D’aquesta manera, els depredadors, que si es mengen l’espècie súper tòxica es moriran i no aprendran que ho és, veuran que té els colors d’una espècie menys perillosa (que ja han après que els hi fa molt mal la panxa si se la mengen) i evitaran menjar-se-la.
- Mimetisme agressiu: aquest mimetisme és totalment diferent! Les espècies depredadores tenen la capacitat d’adoptar les característiques d’una altra espècie poc o gens perillosa. D’aquesta manera eviten ser detectats per les seves preses. Per exemple: és una tècnica sovint adoptada per les espècies paràsites, com el cucut. En aquest cas, el cucut posa els ous en el niu d’altres espècies, amb ous gairebé idèntics. Els pares adoptius cuiden l’ou de cucut com si fos seu i aquest surt de l’ou abans que els propis, de manera que a els ous i els cuiden com si fossin seus
- Mimetisme intraespecífic: també es coneix com a automimetisme i es produeix quan una espècie replica una altra part del seu mateix cos! Això els ajuda a dissuadir depredadors o passar desapercebuts. Per exemple: el mussol pigmeu quan tanca els ulls sembla que tingui uns ulls enormes.
Per una altra banda, el camuflatge és la capacitat d’un animal de passar desapercebut en el seu entorn amb canvis de colors, taques, etc. Per tant, podem dir que el camuflatge, comparat amb el mimetisme, només presenta canvis morfològics! Existeixen tres tipus de camuflatges:
-
- Coloració oculta: aquest tipus de camuflatge és el que tenen tots aquells animals que de forma natural ja tenen uns colors fixos que es mesclen amb el seu entorn i la naturalesa. Per exemple: els animals àrtics com l’ós polar, la guineu àrtica, la llebre àrtica,… són blancs i no es veuen en el paisatge nevat.
- Coloració disruptiva: tots aquells animals que tenen ratlles, taques o patrons diferents del seu cos utilitzen la coloració disruptiva, que serveix per amagar-se dels depredadors o de les preses que estan perseguint. Per exemple: els mussols que tenen coloració de les branques dels arbres, les genetes, les zebres (que amb les seves ratlles i anant sempre en ramat, confonen als depredadors).
- Coloració disfressada: és la capacitat d’espècies d’animals d’assemblar-se a alguna cosa completament diferent del que són, com fulles, troncs d’arbres, sorra, etc. Per exemple: alguns insectes com els insectes pal, els insectes fulla, papallones que imiten fulles, etc.
Finalment, hi ha animals que es “disfressen” amb colors molt cridaners per avisar que són tòxics i altament perillosos. Aquest tipus de “disfressa” no és ni camuflatge ni mimetisme, sinó que es tracta de l’aposematisme. D’aquesta manera eviten que els depredadors els mengin. Aquest seria el cas de les salamandres, les abelles i vespes, algunes papallones com la monarca, les granotes punta de fletxa o serps com la serp corall.
Exemples en el nostre entorn
Insecte pal (phasmatodea): Com pots veure a la imatge, l’insecte pal té un cos mooolt allargat i prim! Aquestes característiques són superimportants, ja que són les que l’ajuden a passar desapercebut: viuen sobre les plantes i de vegades és molt complicat detectar-los, perquè semblen branquetes! És quan es mouen lentament quan els podem observar fàcilment. Sabies que n’hi ha a Catalunya? Estigues alerta i potser algun dia en veuràs!
Granota reineta (hyla meridionalis): Aquesta és una granota arborícola que trobem a Catalunya i que es camufla perfectament entre la vegetació on viu! Com té la pell tan llisa, brillant i amb colors verdosos o groguencs pot col·locar-se sobre les plantes dels arbres i els arbustos i passar completament desapercebuda. Costa molt trobar-la, perquè es passa gran part del dia quieta i, per tant, camuflada!
Mussol (athene noctua): el mussol comú fa, aproximadament, uns 25 centímetres de longitud i té unes plomes molt i molt especials: són de color terrós amb taques blanques, cosa que els permet camuflar-se entre la natura! Normalment, es queden quiets sobre les branques dels arbres esperant que aparegui la seva presa, la qual no s’adonarà que el mussol és allà! Per tant, parlem d’una espècie que utilitza el camuflatge de forma ofensiva.
Pop (octopus vulgaris): sabem que una de les característiques més importants dels pops és que tenen 8 braços o potes, però que me’n dius de la seva tècnica de camuflatge? Els pops i els seus parents, com els calamars tenen unes cèl·lules especials a la pell que fa que puguin canviar de color i crear reflexos per tal d’amagar-se dels depredadors, de fet poden canviar la seva pròpia opacitat! Uns animals increïbles!
Cavallet de mar (hippocampus hippocampus): Els cavallets de mar tenen un aspecte molt diferent a la resta de peixos,… i és perquè viuen amagats entre les plantes del fons marí (la posidònia al Mediterrani) o els coralls en mars tropicals. La seva forma allargada es confon amb les formes de les plantes, algues o coralls on viu i a més, té la capacitat de canviar de color per camuflar-se encara més. Sabies que al mar mediterrani hi viuen 2 espècies de cavallet de mar? Però són molt difícils de veure!
Sírfids (syrphida): Si veus la fotografia del costat, podràs pensar que els sírfids són un tipus d’abella o de vespa, però no és així! Realment són del grup de les mosques (dípters) i completament inofensius. No obstant això, imiten les ratlles grogues i negres de les abelles i vespes per semblar perillosos… d’aquesta manera els depredadors no aniran darrere d’ells!
Llenguado (solea vulgaris): Aquest peix és molt i molt interessant! Segurament sabràs que té una forma molt curiosa de desplaçar-se i viure: ho fa arrossegant-se sota la sorra que hi ha al mar! Però no només això, la pell del llenguado té la capacitat de canviar de tonalitat estirant i contraient les seves cèl·lules. Entre això i que és una espècie de peix molt plana, és molt complicat trobar-lo!
Paó de dia (aglais io): Ens trobem davant d’una papallona diürna molt gran i molt vistosa! Fa uns 50-60 mm d’envergadura i les ales són d’aquest color vermell tan característic. A les ales se té 4 ocels; taques fosques molt vistoses que semblen ulls. Els ocels estan presents en moltes espècies de papallones i altres animals i ajuden a confondre els possibles depredadors i així la papallona té més temps de fugir. A més a més, aquesta papallona quan tanca les ales és de color marronós, cosa que la pot ajudar també a passar desapercebuda.
Geneta (genetta genetta): La geneta és un animal llarg i molt prim! Presenta un pelatge gris pàl·lid, taques negres i ratlles del mateix color a la cua. Com s’alimenta de petits mamífers, com ratolins i ocells, aquest pelatge li dona un gran avantatge per passar desapercebuda entre el sotabosc d’herbes i arbustos dels boscos on viu! Es camufla per amagar-se de les preses i capturar-les quan aquestes no ho esperen.
Enganyapastors (caprimulgus europaeus): Aquests ocells són uns grans mestres del camuflatge! Es posen a terra o sobre les branques dels arbres, es queden immòbils, amb els ulls i la boca tancats i són pràcticament invisibles! El seu pelatge marró i irregular fa que el confonem completament amb el tronc d’un arbre o amb les fulles que hi poden haver a terra. Increïble veritat?
T’atreveixes a posar-te a prova? Juga al joc següent per aprendre més sobre les disfresses dels animals que hi ha en el nostre entorn i en altres llocs del món! Endavant!
Si t’ha agradat l’entrada, comparteix a les xarxes! 🙂