Quan plou o neva són moments molt interessants per aprendre a reconèixer els rastres dels animals que hi ha a la natura del nostre entorn. Els animals salvatges generalment són molt tímids i molt sensibles a la presència humana. És molt difícil veure’ls quan anem d’excursió, perquè detecten la nostra olor i els sorolls humans, veus i rialles des de molt lluny. A més a més, molts mamífers són nocturns i per tant, durant el dia estan ben amagats al seu cau, i els ocells, encara que siguin diürns, sovint són a les copes dels arbres i marxen volant quan detecten la mínima presència humana.

Per això, tant els equips de científics que estudien la fauna, com els agents rurals, els i les fotògrafes de natura i qualsevol naturalista que vulgui conèixer la fauna, han de conèixer molt bé els rastres per detectar i seguir la presència de les espècies que viuen en un indret. Si t’agrada explorar la natura i resoldre misteris, segueix llegint,… i aprendràs un munt de secrets sobre la fauna per a la teva propera excursió!

Coneixes el nostre joc per aprendre a reconèixer els rastres dels animals a la natura? Posa’t a prova i descobreix si en saps gaire…. i després, segueix llegint i torna-ho a provar per veure si tot el que t’expliquem en aquesta entrada t’ha fet aprendre alguna cosa. Veuràs que pots fer diverses partides, per provar d’endevinar animals diferents cada vegada.
Porcs semglars rastres Fundesplai

Quins tipus de rastres deixen els animals?

El rastreig comença cercant indicis que poden ser, sovint, efímers. Els rastres es degraden ràpidament, es descomponen o poden ser esborrats o eliminats per altres espècies d’animals. També les condicions meteorològiques ho provoquen: el sol, la pluja o el vent poden fer desaparèixer els rastres dels animals que estem cercant o, inclús, la freqüència que hi hagi de passejants o ciclistes per la zona on es troben els mateixos.

Hi ha molts tipus de rastres diferents pels quals ens podem guiar a l’hora de cercar una espècie animal! Els més comuns són les petjades i els excrements, però també hi ha d’altres com són les egagròpiles, les restes de menjar que deixen els animals, les esgarrapades que poden deixar en arbres o pedres, els caus, els nius, les plomes que podem trobar a terra, esquelets, banyes, mudes, etc. No obstant això, si t’estàs iniciant en aquesta pràctica, et recomanem que comencis rastrejant les petjades i els excrements de les espècies d’animals que vulguis cercar.

Quan vagis a la cerca de rastres d’animals, has de tenir en compte la seguretat dels animals: informa’t sobre l’etologia i la biologia de les espècies presents a la zona, no alteris la vegetació (arrancant plantes) i no deixis residus pel camí on estiguis efectuant el rastreig.

  • Petjades

És molt probable que, sense cercar-ho expressament, hagis trobat petjades d’animals en les teves excursions a la natura. Les petjades les podem descobrir en senders tous i humits, a la neu, en aiguamolls o al fang de la vora de rius, llacs i bassals, on els animals van a beure aigua. A més a més, les petjades diuen moltíssimes coses sobre els animals que habiten la zona.

L’estudi de les petjades aporta molta informació a naturalistes i científics/ques, perquè a partir de les petjades poden deduir els hàbits d’un individu, si està ferit, quan pesa, si es mou en solitari o en grup, a quina velocitat va, en quina direcció, si salta o repta, si el segueixen altres animals, etc. És una ciència molt interessant que fins i tot ha portat a fer grans descobriments de l’evolució de les espècies (per exemple en l’estudi de les petjades dels grans dinosaures o… recordes les petjades dels Australopithecus de Laetoli?)

Hi ha diversos tipus de petjada que podràs diferenciar quan surtis d’excursió en mode “detectiu”: per una banda, en el grup dels mamífers, tenim els plantígrads, que són mamífers que recolzen tota la planta del peu per desplaçar-se (ossos, teixons, etc.); estan els semi plantígrads, que no recolzen tota la planta del peu (fagines); els digitígrads, que són els animals que només recolzen els dits del peu (felins, guineus, gossos, etc.); i per últim els ungulígrads, que només recolzen les ungles (com els porcs senglars, els cabirols, cérvols, cabres,…).

 

  • Excrements

Els excrements són rastres que demostren la presència d’una espècie en un ecosistema concret. De fet, aquests ens indiquen el comportament, els costums i el règim alimentari de l’animal i, per tant, són paràmetres superinteressants que et poden ajudar moltíssim en la seva identificació. En el cas dels mamífers petits, és molt més fàcil cercar els seus excrements que les petjades, que són molt petites i difícils de veure.

En el cas dels mamífers, diferenciem diversos tipus d’excrements: els carnívors (com les guineus) acostumen a presentar excrements en forma allargada amb un extrem arrodonit i l’altre acabat en punxa com un pinzell (per la presència de pèls); els herbívors produeixen excrements que no fan mala olor i amb presència de fibres vegetals, generalment en forma arrodonida (com les de conill, cabra, etc.), els omnívors (mengen una mica de tot) solen tenir restes de fruits del bosc com llavors o pinyols, i també restes d’insectes. En cas de trobar excrements de mamífers és molt important que no els toquem i no els canviem de lloc, ja que els serveixen sovint per marcar el territori, orientar-se i relacionar-se amb altres animals de la mateixa o altres espècies.

Els excrements dels ocells i dels rèptils acostumen a presentar una part blanca més líquida, enganxada o semienganxada a la resta de l’excrement. Això és degut a què aquests dos grups d’animals tenen només un orifici excretor, anomenat “cloaca”, pel que surten barrejades les femtes amb l’orina, que és aquesta substància blanquinosa.

  • Plomes

A la natura és possible trobar plomes fàcilment que ens indiquen la presència d’aquella espècie d’au a la zona. Per determinar exactament de quina espècie es tracta es necessiten bons coneixements d’ornitologia, especialment en el cas de plomes molt petites. Pot ser molt útil equipar-se amb una bona guia d’ornitologia de la zona on estiguem per intentar reconèixer l’espècie de què es tracta, en funció de la mida de la ploma i els colors. També, de vegades, podem trobar moltes plomes petites concentrades en un mateix lloc, fet que pot indicar que algun depredador s’ha menjat un ocell.

  • Egagròpiles i pinyes

Un altre tipus de rastre d’animals que podem trobar a la natura són les restes de l’alimentació d’alguna espècie.

Les egagròpiles són una mena de pilotes de restes animals difícils de digerir que són regurgitades per la boca per moltes aus. Depenent de la dieta de l’espècie, les egagròpiles poden estar formades per pèl, plomes, quitina d’insectes, ossos, trossos de closques de mol·luscs i materials vegetals difícils de digerir.  Les egagròpiles dels rapinyaires nocturns (mussols i òlibes) són les més conegudes, i sovint s’estudien per conèixer la fauna de micromamífers que hi ha en una zona, ja que s’hi troben cranis sencers i ossos de musaranyes, ratolins, etc. Però hi ha aus diürnes que també en poden produir, com els corbs, les gavines, les cigonyes i els rapinyaires diürns.

I si fem una excursió pel bosc segurament trobarem restes de pinyes menjades per esquirols o ratolins. Les saps diferenciar? Els esquirols tenen prou força per “arrencar” les escates o bràctees de la pinya, i per tant, les estiren i les pinyes queden “esfilagarsades”. Els ratolins, en canvi, han de rosegar bé les bràctees, sense estirar-les, i per tant, no deixen “fils”, sinó es es veu un tall molt més net.

Ara que ja saps quin tipus de rastres pot deixar una espècie animal i com diferenciar-los, et proposem que provis el joc que tenim al nostre lloc web de Cases de Colònies en què has d’emparellar els animals amb les seves petjades i els seus excrements. Pots utilitzar aquest joc per practicar una mica abans de sortir d’excursió en la recerca dels rastres dels teus animals preferits!
Aprofita tot aquest aprenentatge per sortir al bosc o a la muntanya i rastrejar els animals que habiten al teu entorn. A més a més de fer una activitat supersaludable, pots passar-ho d’allò més bé! De fet aquesta època d’hivern és perfecta per poder trobar petjades: si t’apropes a algun indret on hi hagi neu, veuràs que és molt fàcil veure les petjades dels animals que hi habiten! 😉
close

Estigues al dia de les nostres ofertes i entrades de blog per gaudir al màxim de la natura!

Ja que estàs per aquí....

Aquest estiu, més que mai, els infants necessitaran activitats a la natura, jugar amb els amics i amigues, córrer a l'aire lliure...

I a Fundesplai, més que mai, tenim la determinació de donar aquesta oportunitat a totes les nenes i els nens de Catalunya. Volem que puguin gaudir d'un casal, d'unes colònies i de l'esplai.

Ara més que mai necessitem la teva ajuda!

Fes un donatiu

Segueix-nos!

No et perdis les nostres ofertes!

  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Segueix-nos també a les xarxes socials

Som Fundesplai

Som Fundesplai, una entitat sense ànims de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.

L'entorn natural de les cases de colònies és ideal per desenvolupar la nostra tasca.

Coneix Fundesplai