El Parc Natural del Montseny és un espai natural protegit de la província de Barcelona, a Catalunya. De fet, et parlem del parc natural més antic del país i, alhora, un dels més importants, ja que és una zona no molt gran on podem trobar comunitats vegetals típiques dels grans biomes europeus. Per tant, al Montseny podem trobar rius, gorgs, torrents, muntanya, molts animals i una gran varietat de vegetació!
No és d’estranyar doncs que en aquesta zona amb tanta riquesa natural neixin un munt de llegendes per poder explicar, anys més tard, als més petits i les més petites de la casa! L’aïllament, la solitud, el soroll de les bèsties nocturnes, el silenci trencat pel soroll de l’aigua i el vent han sigut els ingredients perfectes per fer del Montseny el bressol d’infinitat de llegendes.
En aquesta entrada et mostrarem 6 llegendes del Montseny superxules perquè puguis explicar als teus fills i filles… No obstant les llegendes no estan acabades. Hauràs de venir amb la teva família a aquesta zona per poder saber el final! Us esperem a la casa de colònies de Can Massaguer o al terreny d’acampada Els Oms per explicar-vos les millors històries del Montseny!
Comencem amb les llegendes!
1. La Dama del Castell
La primera llegenda del Montseny ens parla de Donya Guilleuma, una dona que vivia a un Castell i que estava molt enamorada del seu estimat, Ferran de Cabrera. Però eren mals temps per l’amor, perquè en Ferran de Cabrera va haver de marxar amb els seus soldats a combatre a la guerra. Donya Guilleuma va fer la promesa d’esperar el seu estimat i cada nit, vestida de blanc i acompanyada de les seves criades, passejava per les torres del castell esperant al seu estimat!
Els mesos passaven i la imatge que donava el castell amb Donya Guilleuma i les seves criades vestides de blanc feia que els vilatans pensessin que el castell estava embruixat! Donya Guilleuma va anar envellint, els cabells es van tornar platejats i els ulls se’n van anar enfosquin, però mai va perdre l’esperança. Una nit va decidir apropar-se a la torre de guaita més llunyana del castell per veure si havien novetats del seu estimat… Què creieu que va passar a partir d’aquí? Va tornar en Ferran de Cabrera? I Donya Guilleuma?
2. El follet d’Arbúcies
A Arbúcies existia un follet molt i molt trapella, que amb les seves entremaliadures era el terror del veïnat! Els vilatans eren el centre de les malifetes: el follet lligava les cues dels animals, esquilava les mules, els hi amagava el ferratge i també obria les botes de vi als cellers, buidava el rebost i amagava tota la roba acabada de rentar. La llista d’entremaliadures no acaba mai!
Una nit, els vilatans d’Arbúcies es van reunir per intentar trobar la manera de desfer-se d’aquest petit personatge i les seves accions. Durant els dies següents, els vilatans van visitar el celler de Can Ros deixant vi, menjar exquisits i una planta anomenada “Dormidera” sobre la taula. Aquesta planta té connotacions màgiques, ja que aquell que la menja es queda adormit i només es desperta les nits de lluna plena. Anirà el follet fer entremaliadures com sempre? Caurà en la trampa de la planta?
3. Les dones d’aigua
L’hereu de Can Blanch, al terme d’Arbúcies dormia sota l’ombra d’una alzina, però es va despertar amb el so d’una cançó que cantava una dona. L’home es va apropar al gorg, que és d’on provenia aquella bonica veu. Va trobar la dona i es van enamorar, fins a tal punt que ell li va proposar matrimoni! Ella va dir que sí, però que tenia unes condicions: no li podria preguntar mai el seu nom, ni la seva procedència i tampoc mai li podria dir “dona d’aigua”, perquè si no succeiria una desgràcia.
Durant set anys van viure molt feliços! Van tenir dos fills i les collites funcionaven molt bé, any rere any eren cada vegada millors. Un dia, però, enmig d’una discussió, ell li va dir les paraules fatals. La va anomenar “dona d’aigua”. Sabeu com continua aquesta història? Què deuria passar un cop l’home havia pronunciat aquelles paraules?
4. Les encantades de la nit de Sant Joan
Diuen que moltes vegades, durant les nits d’hivern, surten dels gorgs i afraus del Montseny les encantades, i ballen i canten per la superfície, però ningú les entén. No obstant això, quan ve l’estiu amb la nit de Sant Joan, les encantades surten i canten cançons com ningú les havia sentit. Un dia de Sant Joan es van apropar tres xicots de Viladrau. Plens de coratge van fer camí cap als gorgs i van veure una de les encantades que estava estenent roba. Els tres xicots van agafar la peça de roba i la van estirar tant que es va partir en tres trossos que es van convertir en or. Eren rics!
Però als tres nois els hi va entrar la cobdicia i l’ambició, i van esperar un any sencer per poder tornar a anar-hi i obtenir més or a partir de la roba estesa de les encantades. Així doncs, tots tres van emprendre ruta cap al bosc però de forma individual i sense ser vistos entre ells. Aconseguiran veure les encantades una altra vegada? I l’or?
5. Els moros del Castell de Montsoriu
Es diu que en una ocasió els moros tenien el castell de Montsoriu assetjat des de feia mesos i, sabien que els assetjats acabarien rendint-se per no morir de fam. No obstant això, passava el temps i un dia, aprofitant una treva, el senyor del castell convidà el cabdill dels moros a un àpat. El cabdill estava estranyat. Com pot ser que, després de tants mesos, els assetjats encara tinguessin menjar en aquell castell?
El moro, que va ser molt ben rebut va al·lucinar: els assetjats mostraven tenir molt bona salut. El dinar estava format per peix fresc i carn. Increïble, veritat? El que no sabia el cabdill moro és que hi havia un túnel que, travessant les entranyes de la muntanya, comunicava amb la fortalesa d’Hostalric. Què creieu que va passar quan el moro se’n va assabentar?
6. Riqueses ocultes
En una de les coves de Montsoriu hi viuen tres serpents que porten cadascuna un diamant a la boca, que només deixen anar quan van a abeurar-se a alguna font. Aquell que pogués robar-los-els en aquell moment seria ric i feliç per a tota la vida.
Dins la cova, els tres serpents guarden tres bugaders plens de moneda encantada. Es diu que es pot desfer l’encanteri anant-hi la nit de Sant Joan al punt de les dotze, portant pa sucat amb llet per alimentar els serpents, i aigua beneïda. Creus que algú serà capaç? Ho aconseguirà? Volem saber com continua la història!
T’has quedat amb ganes de més? El Montseny és tan important que dona per molt! Pots donar una ullada als itineraris que hem preparat per a aquesta zona. I a més a més, aquí tenim algunes altres entrades d’interès relacionades amb el Parc Natural del Montseny:
Can Massaguer 
Els Oms