Mirar el cel és com obrir un llibre immens ple d’històries antigues: cada constel·lació amaga un mite o una llegenda fascinant que s’ha explicat durant segles. De fet, moltes constel·lacions com Orió, Cassiopea o Andròmeda provenen de mites grecs i encara avui formen part de la cultura popular.

A més de servir per explicar històries, antigament els estels també ajudaven a orientar-se i a marcar les estacions de l’any. I si a vegades és complicat saber identificar-les, tenim moltes apps que ens fan més fàcil aquesta tasca.

Aquestes llegendes són una oportunitat perfecta per convertir una nit qualsevol en una experiència especial. Només cal sortir a l’aire lliure en un entorn lliure de contaminació, aixecar el cap i deixar volar la imaginació. Explicar les constel·lacions és també una manera ideal d’introduir l’interès per la ciència i l’astronomia en família.

Segur que als nens i nenes els encantarà imaginar monstres marins, conèixer herois i heroïnes o descobrir els secrets que amaguen les estrelles. En aquesta entrada et presentem 8 mites i llegendes de les constel·lacions que pots explicar fàcilment mentre observeu el cel nocturn.

Sabies que…? Entre maig i agost és una de les millors èpoques de l’any per observar les estrelles. A les estades a les cases de colònies de Fundesplai organitzem nits d’estels, on l’equip comparteix llegendes mitològiques i us ajuda a identificar les constel·lacions.

1. Cassiopea

Què veiem al cel: Cassiopea està formada per 5 estels en forma de W o M i representa una reina asseguda al seu tron.

Cassiopea, una reina orgullosa que es considerava la més bella de totes, va provocar la ira dels déus en comparar-se amb les nimfes del mar. Posseidó, indignat, va enviar un monstre marí per castigar el seu regne, i l’única manera de salvar-lo era sacrificar la seva filla Andròmeda. Quan la jove estava lligada a una roca a punt de ser devorada, l’heroi Perseu va arribar volant i va convertir el monstre en pedra. Després la va alliberar i més endavant es van casar. Com a càstig per la seva vanitat, Cassiopea va ser obligada a seure en una cadira invertida i convertida en constel·lació.

2. Corona Boreal

Què veiem al cel: un semicercle d’estels tènues que sembla una corona brillant.

Ariadna, princesa de Creta, havia estat abandonada a una illa pel seu amant, que era mortal, al descobrir que estava promesa amb un déu. A l’illa, el déu Bacus la va trobar i es va enamorar d’ella. Per demostrar-li la seva naturalesa divina, li va regalar una corona preciosa creada pels déus. Davant aquell gest, Ariadna va acceptar casar-s’hi. Ple de felicitat, Bacus va llançar la corona al cel, des d’on brilla des d’aleshores.

3. Drac

Què veiem al cel: una filera de 12 estels que la seva cua serpenteja entre les dues Ósses.

En els antics mites grecs, un drac ferotge vigilava un jardí sagrat on creixien unes pomes d’or reservades als déus. Hèrcules havia d’aconseguir-les com una de les seves grans proves. Amb astúcia i ajuda, va evitar enfrontar-se directament amb la criatura i va completar la seva missió. El drac, fidel guardià, va quedar lligat al cel com a record etern de la seva vigilància. Així doncs, la seva figura serpenteja encara avui entre les estrelles.

3. Óssa Major i Óssa Menor

Què veiem al cel: dos “carros” formats per 7 estels cadascun; l’Estel Polar destaca a l’Óssa Menor, sent l’estrella més visible.

Quan Zeus era només un nadó i corria perill de ser devorat pel seu pare, va ser amagat i protegit per dues nimfes que el van cuidar en secret. Amb el temps, el seu pare va descobrir la veritat i les va perseguir. Zeus, ja poderós, va decidir salvar-les transformant-les en les constel·lacions de les dues osses i ell en la del drac. Encara avui, brillen com a guardianes fidels que van ser.

5. Cigne

Què veiem al cel: una figura formada per 9 estels que representa un cigne volant. 

Faetó, fill d’Helios, déu del Sol, va voler demostrar el seu origen diví conduint el carro solar, però no va poder controlar-lo i va posar en perill la Terra. Zeus va intervenir amb un llamp per evitar la catàstrofe. El seu amic Cigne, fidel i valent, es va llançar al riu per intentar salvar-lo. Aquest acte de coratge i amistat va emocionar al déu Helios. Per això, va col·locar el cigne al cel, on vola eternament.

6. Plèiades

Què veiem al cel: un petit grup de 7 estels visibles molt junts. Realment es una agrupació de 200 estrelles. Dona forma a l’espatlla del brau, de la constel·lació del Taure.

Les Plèiades eren set germanes, filles del gegant Atlas i Pleione, que vivien juntes i destacaven per la seva bellesa, però la seva tranquil·litat es va veure trencada quan Orió va començar a perseguir-les sense descans. Per escapar, van fugir durant anys i es van convertir en coloms fins que Zeus, compadit, les va transformar en estrelles perquè poguessin descansar per sempre al cel. Però una d’elles, Mèrope, brilla menys que les altres ja que, a diferència de les seves germanes, va decidir casar-se amb un mortal.

7. Orió

Què veiem al cel: és una de les constel·lacions més fàcils de reconèixer i està formada per estels brillants que dibuixen la figura d’un caçador amb un cinturó format per tres estrelles alineades. Aquesta constel·lació es pot veure durant els mesos d’hivern.

Orió, un gegant bell i poderós dotat amb dons divins, es va convertir en el caçador més temut gràcies a la seva força extraordinària. Amb el temps, però, la seva fama el va tornar arrogant i va començar a caçar animals sense cap necessitat. La deessa Artemis, per aturar-lo, va enviar un escorpí que el va atacar. Ferit, Orió va comprendre el seu error i es va penedir del seu comportament. Finalment, els déus el van situar al cel juntament amb l’escorpí com a record de la seva història i de la importància de respectar els animals.

8. Via Làctia

Què veiem al cel: una franja blanca i lluminosa que travessa el cel, formada per estrelles que no són visibles.

Segons la mitologia, Zeus volia que el seu fill Hèrcules esdevingués immortal i el va apropar al pit d’Hera mentre dormia perquè begués la llet divina. Però el nadó ho va fer amb tanta força que la llet es va vessar i es va escampar pel firmament. Aquell rastre brillant va formar la Via Làctia. També s’anomena camí de St. Jaume (Santiago), i es diu que va traçar-lo St. Jaume de Galícia per mostrar a Carlemany per on havia de passar anant d’Espanya cap a França durant la guerra als sarraïns.

Tant si t’apassiona l’astronomia com si no, sempre és interessant descobrir els mites i llegendes que amaguen les constel·lacions.
Només has de mirar al cel quan es fa fosc i gaudir de les impressionants vistes! 🤩✨

Estigues al dia de les nostres ofertes i entrades de blog per gaudir al màxim de la natura!

Política de privacitat 

Segueix-nos!

No et perdis les nostres ofertes!

Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.
Política de confidencialitat*

Segueix-nos també a les xarxes socials

Som Fundesplai

Som Fundesplai, una entitat sense ànim de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.

L'entorn natural de les cases de colònies és ideal per desenvolupar la nostra tasca.

Coneix Fundesplai